18 de febrer 2009

Ensenyar la ciutat

Els mataronins som de mena complicats. O almenys molts de nosaltres. Ens passem tota la vida buscant pegues a la nostra ciutat - la trista pèrdua de racons històrics i el nyaps que els han substituït, la manca d’una vida cultural prou rica i dinàmica, l’enveja que ens provoca la vitalitat d’ altres viles catalanes, l’amor-odi que ens desperta Barcelona, tan propera i tan estranya– però no podem pel món, que acabem comparant, fins i tot l’incomparable, amb Mataró.

Deu ser un com un amor que només descobrim en la distància, la distància que necessitem per no ignorar l’amant de la que secretament estem enamorats.

Fins que un bon dia has de presentar Mataró a una dama que la desconeix. I t’hi capfiques. I intentes fer el millor possible aquest ofici estrany de Cicerone. Ensenyar la ciutat. Ensenyar, tot passejant, una ciutat que no té ni una catedral imponent, però que té una Basílica de Santa Maria de la que en celebrem el mil·lenari; ni unes ancestrals muralles o un barri antic, de carrers estrets i costeres empedrades, però que té les Places i els seus preciosos carrerons; que no té un elegant bulevard, però gaudeix de la Riera i la Rambla... i la Casa Coll i Regàs, i el Carrer Barcelona amb les seves cases barroques, i una història llarga i densa... Romana i gòtica, barroca i modernista, amb el mite fundacional del primer tren d’Espanya, i la festa de les Santes, amb el mar i el cel blaus que donen i han donat tanta vida a la ciutat. Una ciutat, et vas adonant, que fa goig ensenyar tot passejant.

I així comences a engrescar-te, i tu tornes a ser conscient que estimes aquesta terreta on el concepte de pàtria es fa singular, concret i tangible. I l’amiga que mai havia estat a Mataró, que ve d’allà on van venir Juliana i Semproniana, se’n torna cap a casa, amb molt les imatges d’una ciutat que tu més o menys li has fet prendre. Sol, cap a casa, comences a pensar que sí, que els mataronins som complicats en això de l’amor.

3 comentaris:

  1. I els dissabtes hi ha mercat. És és una delícia. Sempre que puc m'hi escapo. Em va provocar escriure aquest post: http://dessmond.blogspot.com/2006/09/du-s-matar-dissabte-passat-vaig.html

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó del món Joan, tenim una ciutat fantàstica que probablement no ens mereixem, però com entendràs, trobo a faltar alguna referència a la ciutat d'extramurs, una gran desconeguda pels MTV. Ja saps de què parlo... Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Doncs, jo hi vaig estar un dia del mes de desembre, perque la meva neboda hi ha anat a viure i vaig trobar que m'agradava molt. Molt més que Barcelona i que Granollers que és d'on sóc jo. (Potser perque el meu primer amor era de Mataró?)
    Neus

    ResponElimina