11 de febrer 2009

Escriure, llegir i xerrar

Escriure requereix un estat de l’ànima que fa dies que no tinc. Em demanen que escrigui. Amb insistència, amb generositat, però amb interès. Ho intento, tinc un munt d’arxius començats: Esbossos, idees que surten frisant, però a les que manca l’embolcall d’un bon text. Els hi falten bons adjectius i una colla de ben posats adverbis. Dono voltes a un tema, sense que sorgeixi la inspiració. M’aturo i llegeixo, convençut que mai faré res sense l’ajuda de mestres. I retorno a la idea que si vull escriure un mot, primer n’he de llegir els de molts altres.

Però les novel·les també pressuposen un estat d’ànim que fa dies que no tinc. Llegeixo Montagine, el mestre. I acabo de comprar els Pensaments de Joubert que tan agradava al mestre Pla, recomanat per l’amic E.V. Ell també em demana que escrigui, que posi per escrit els meus pensaments. Però, i si fos justament, un cert relaxament, un canvi en la rutina, l’absència de pressa i massa temps lliure sobrer, el que m'impedeix d'escriure?

Xerrar, si que no em falla. Potser oportunitats de fer-ho de forma coherent, no me’n sobren, però qualsevol visita o proposta de cafè rep una bona ració entusiasta de conversa. Potser aquest oci indesitjat, aquesta pausa necessària, aquesta manca absoluta d’estrès, que estressa l’ànima més assossegada, només té com a objectiu consagrar-me definitivament com un i absolut xerraire. Estic content, posats a fer Josep Pla també se’n considerava. I considerava que tampoc tenia imaginació.

3 comentaris:

  1. Safont, el d'avui ja és un text brillant...saludus crack

    ResponElimina
  2. Joan! Jo que l'escriure em va fer perdre el llegit i ara ja no sé ni si sé escriure, ni tampoc llegir, envejo els qui teniu aquesta capacitat d'assaborir cada mot posat en el lloc exacte, del moment precís...

    Me'n alegro de veure que de tant en tant treus la pols al blog!

    Com estàs? Ànims Joan!

    ResponElimina
  3. sort que no tenies anims,t ha sortit rodo,quasi mes que el pep team

    ResponElimina