25 de febrer 2009

Retorn a la societat civil

Després de l’ensopiment que provoca la desil·lusió política, i d’un període d’ enretirada temporal, cal tornar a fer catalanisme, cal tornar a fer país. Quan més mandra ens fa, quan menys perspectives observem, quan poc ens pot oferir un país, cal tornar-hi.

Hi he estat pensant molt, de ben segur que com molta gent desorientada del món polític, amb poques esperances en bizantinismes totalment amarats de partidisme, amb una trajectòria curta, però intensa, d’esforç, de treball i de fermesa, però també d’esgotament, i ara, quan més ens necessita el país, recordant la tan cèlebre frase del President John F. Kennedy, cal que tornem a pensar que podem per Catalunya.

I jo, responen a la pregunta, torno a fer catalanisme des de la societat civil. No només retornant a la Junta de l’Òmnium Cultural de Mataró i Maresme, que també. No només llegint tot el que cau a les meves mans i escrivint en aquest bloc, que també. Si no trobant-me amb gent que té a coses a dir, amb amics amb els que durant aquests anys d’escriure i d’actuar, hem anat coneixent-nos i travant relació. Xerrant, novament, però també construint unes complicitats essencials pels nostre país.

Retorno. Esteu avisats.

5 comentaris:

  1. Joan, no és cert que "tornes" a fer catalanisme, perquè a tot hora en fas, n'has fet i seguiràs fent.
    Una de les coses que més m'agrada és poder llegir els teus posts (ai,no, que segons el Termcat se n'ha de dir "apunts").
    Endavant, salut i república!

    ResponElimina
  2. Molt d'acord amb npini sigui qui sigui però veig amb una certa sorpresa que t'has passat al bàndol dels que escriuen bloC (amb C!!!!!!!!!!!).


    Em sap greu, jo soc defensora dels bloGs (amb G) i haurem d'avisar que et treguin de les llistes de bloGaires resistents , en fi :´(

    llum

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Joan, m'agrada com defineixes que fer catalanisme, fer país, és, sobretot, compartir amb tanta gent com puguem les nostres idees, les nostres passions. I evidentment, queda espai més enllà dels partits per parlar, expressar, crear. Déu nos en guard si només fóssin els partits!

    Una abraçada,

    ResponElimina
  5. I quan has marxat? En tot cas ja tremolo... ets sempre un animal dialèctic, per dir-ho d'alguna manera. Un dia d'aquests vaig posar un moment radio arenys i vaig sentir-te filosofar, apa que us ho passeu bé eh! Apa, una abraçada forta!

    ResponElimina