19 de març 2009

Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació


Les notícies d’avui fan vells els comentaris d’ahir. Però el que no fa vella és la mala traça del Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Davant de l’actuació dels Mossos d’Esquadra d’ahir a la tarda, l’Honorable Saura tenia dues opcions – només en tenia dues -: O defensar els seus homes, de qui n’encarna la més alta direcció política fins les darreres conseqüències, o bé, penedir-se de la seva actuació i per tant dimitir irrevocablement.

I una vegada més, l’Honorable Saura ha fet el paper de la més trista figura: No donar la cara en cap moment, i quan finalment s’atreveix a posar-se davant dels micròfons és per dir que si, però no, que li ha semblat que, però que s’iniciarà una investigació i vol comparèixer davant del Parlament.

El mateix Conseller que justificava la seva presència en una manifestació on es feia pública apologia de la violència, i afirmava que l’exhibició d’una pistola era una performance; el mateix Conseller que va frivolitzar la memòria de l’Holocaust; el mateix Conseller que ha permès que el prestigi dels Mossos d’Esquadra – i del mateix país – caigui pel pedregal. Una més.  

Actuacions estel·lars com aquesta, no fan més que confirmar que el President Montilla va aconseguir quadrar el cercle en la formació del seu gabinet: Desactivava Tura, es treia de sobre una conselleria que pot portar problemes i feia un regal enverinat als ecosocialistes – crescuts als comicis de l’1 de novembre de 2006. Chapeau! A més, d’aquesta manera aconseguia una posició centrista i centrada dins del govern, apartant-se la mala maror d’Interior i posant Saura i els seus davant de la contradicció entre els discursos i els fets.

No cal dir, que el Govern d’Entesa es mantindrà tant fort i inflexible com fins ara, que ningú esperi ni cops de puny sobre la taula ni renuncies per salvar l’honor. Tot ve d’un vot i d’un partit, i mentre ens mantinguem units, qui dia passa, any empeny.

I novament, més merda sobre el Cos de Mossos d’Esquadra, la policia de Catalunya. Dirigida de la manera més inepte, i deixada a la total intempèrie davant de qualsevol crítica a la seva professionalitat. Perquè, hom pot preguntar-se si l’exemple de policia moderna, democràtica, respectuosa amb els drets humans, deu ser la Guàrdia Civil – que “mai” ha torturat a cap detingut, ni ha fet “mai” els ulls grossos davant de narcotraficants o contrabandistes, posem per cas, - si fem cas de l’actitud acrítica i submisa en la cobertura mediàtica de les seves actuacions, en contrast amb l’afició desfermada en aquest país pel “pim-pam-pum” contra la policia catalana.


Per cert, no cal dir - per evident - que totes aquestes reflexions són per generar debat, expresades des de la més profunda llibertat i sempre signades. 

4 comentaris:

  1. A mi em sembla que l'actuació dels mossos ha estat molt ben calculada. Quan reparteixen amb aquesta energia a periodistes i fotògrafs vol dir que comença un pols per treure's del damunt a un conseller, que a més de gastar devoció per les performances, es declara antisistema.
    Allò que ha permès una classe política mediocre, per alguna banda se li ha de trobar remei. I sembla que només sigui possible a cop de porra.

    ResponElimina
  2. Sé que no és de la teva corda però et recomano l'article de l'Antoni Puigverd avui a la Vanguaria, Síndrome Catalàn de Diógenes, i per mostra aquest paràgraf: "En el Reino Unido, el ministro del ramo habría solucionado el tema optando por una de estas dos salidas. En caso de considerar excesiva, pero no delictiva, la actuación policial, afirmaría con flema que la policía tiene el monopolio de la violencia y que la vida es dura, amigos periodistas, pues en toda acción necesariamente contundente son inevitables los daños colaterales. Y en caso de considerar delictiva la actuación policial, dimitiría, asumiendo, como jefe político de la policía, su responsabilidad."

    Salutacions.

    ResponElimina
  3. Dessmond, gràcies pel teu comentari. Aquesta teoria ja la vam apuntar a casa. Ara quin país que s'han de solucionar aquests conflictes, entre els Mossos i el seu Conseller amb "performances" com aquesta, i "carnassa" i polèmiques per més d'una setmana.

    RS, moltes gràcies pel teu comentari i per visitar aquest blog. He de dir que, tot i que sovint discrepo de l'articulista gironí - fins a posar-me tot sovint nerviós -, avui estic totalment d'acord amb el que exposa, i que d'alguna manera ja vaig escriure l'altre dia.

    ResponElimina
  4. Joan,
    Un país d'opereta, certament. Catalunya viu hores molt baixes i aquest n'és un símptoma més.

    ResponElimina