18 de març 2009

La farsa de la revolució


Som testimonis de l’agònic darrer acte de les protestes, dites estudiantils, contra el Pla Bolonya, amb la tancada a l’edifici central de la Universitat de Barcelona, com a paradigma.  

Els protagonistes d’aquests moviments justifiquen les seves protestes en lluites que sovint no tenen res a veure amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), amb una verborrea plena de tòpics polsegosos i unes formes de barricada tronada.

 La Universitat no sap que fer, trista en veure’s desprestigiada i necessitada d’idees allunyades del tot de la politiqueria i el maniqueisme.

Els polítics al Govern amaguen el cap sota l’ala, ruboritzats en descobrir-se que del pòsit la seva antiga retòrica n’ha crescut aquesta minoria esperpèntica. I als de l’oposició, no se’ls ha sentit, deuen pensar que els estudiants no voten.

Els articulistes tot sovint, sense ni tant sols aturar-se a preguntar als seus fills universitaris com es respira als centres, i rememorant nostàlgics els seus anys heroics, fan equilibris desconcertants.

I la majoria dels estudiants, feliços ells!, que només es preocupen – com ja es queixava Josep Pla l’any 1919 al Quadern Gris – de l’aprovat, estant més aviat fastiguejats per una moguda que els impedeix complir el ritual de l’estudi, l’examen i la nota final. Potser els més llestos, perden oportunitats de complir amb el festeig, també ritual.

La farsa de la revolució, la versió que el filòsof Karl Marx (de qui d’alguna manera en diuen beure aquests “jóvenes bárbaros”) atribueix sempre a la repetició de la tragèdia. Necessitats d’una moguda semblant a la que protagonitzaren els estudiants parisencs al Maig del 1968 - que tot acabà amb els pares manifestant-se fervorosament a favor del General De Gaulle i ells de vacances – qualsevol excusa es bona per la bullanga, encara que sense cap Régis Debray o  Jean-Paul Sartre que inspirin el moviment ni cap combatiu Daniel Cohn-Bendit que doni el toc d’èpica a l’aixecament. 

Tot plegat, fruit del desconcert intel·lectual i ideològic d’unes absolutes i estrictes minories amb interessos més aviat espuris, i les excuses més absurdes per no desemmascarar un problema adolescent. Un parc temàtic revolucionari que esbargeixi aquests apologetes de l’alliberament de les Universitats, disposats a impedir tota reflexió per mor d’una idea d’unes consignes estripades, es fa d’allò més necessari.

8 comentaris:

  1. Ostres, nano, no em pensava que fóssis tan "carca".

    Joan Jubany

    ResponElimina
  2. va sent hora que tots tots tots ens posem les piles d'una vegada,o ens la fotaran fins el fons

    ResponElimina
  3. Com hi aneu a cal ERC, vailet!
    Si els mossos semblen els grisos, els d'ERC sembleu la rencarnació de la mateixa Julia Valdecassas.

    ResponElimina
  4. Òstia, m'estan entrant arcades. Que fort! Un nenet de 25 anys escrivint com un retrògrad de 70. I el més fort de tot: és militant d'ERC!!!

    Cap a on aneu?

    ResponElimina
  5. Això que et fa dir aquestes coses, és un trauma d'infància? Un noi amb rastes et va aixecar alguna noia? O bé tan sol sets un llepa a l'espera de càrrec i feina a la Conselleria de l'Huguet?
    I jo que em pensava que els d'ERC no patíeu la crisi...

    ResponElimina
  6. Joan molt bon article.

    Que els comunistes, que s’han quedat al segle XIX, et critiquin és tot un honor!!

    De carca res. Constructiu. Les coses no s’estan fent bé. Bolonya té els seus defectes, però és un projecte modern i ambiciós que busca pujar el nivell dels estudiants, davant el poc nivell estudiantil que tenim a casa nostra; i que ens uneix amb Europa. El retrògrades i conservadors, que no volen ni sentir a parlar del canvi i volen seguir en aquest espiral de baix perfil educatiu són ells!

    Ara dit això, totalment reprovable i vergonyosa l’actuació dels mossos ahir. Hauria de ser sancionada. Els estudiants tenen tot el dret a manifestar-se mentre no alterin el ritme universitari.

    Ànims!

    ResponElimina
  7. Joan, OK.

    Llàstima que mentre ha durat l'espectacle d'aquest peculiar tancament universitari la majoria, o les altres minories més informades i/o més constructives, no han fet sentir la seva veu i la seves crítiques. Tampoc les autoritats acadèmiques i polítiques (i no diguem ja els mitjans !) s'han distingit per explicar i defensar críticament el Pla Bolonya. Com bé apuntes, aquí tothom és expert en amagar el cap sota l'ala, i on la raó no abunda regna la histèria.

    ResponElimina
  8. Joan,
    Molt bon article. Per més que pugui escandalitzar. No hi ha res més carca o conservador que exhibir una mentalitat d'esquerres que es remunta al segle passat.

    ResponElimina