25 de març 2009

Soldados del amor


Felipe González manté avui dia encara, un gran crèdit en política internacional, sobretot per haver sabut situar-se al costat dels mandataris europeus més influents del seu moment polític, Kohl i Mitterrand. A més, cultivà les relacions iberoamericanes. 

Aznar es va deixar portar per un atlantisme a qualsevol preu, obcecat i histriònic. I va pagar-ho políticament. En diversos moments va voler donar lliçons a Europa. Però tenia el suport de Bush, i feu de l’atreviment virtut.

Per contra, Zapatero , i el seu govern, no ha tingut cap tipus d’interès en la política internacional. O més ben dit, no li ha interessat cap aspecte del complex tauler de joc de la diplomàcia que no tingués un exclusiu i immediat rèdit intern. Ja abans dels comicis que el dugueren a la Moncloa, va posar en pràctica tot un error protocol·lari amb un finalitat exclusivament populista, al no alçar-se en passar la bandera nord-americana en una desfilada militar. Després amb la retirada de les tropes d’Irak, bo i complint una promesa electoral i amb el suport electoral rebut, va provocar les ires de l’administració americana, que li ha fet el buit durant aquests darrers anys.

Aprofitant-ho políticament – i altra vegada en clau interna – s’ha presentat com el paladí de no se sap quin diàleg, fins a convertir-se en la trista figura europea – que no parla anglès, que no parla francès, que fica la pota en el fangós terreny d’Orient Mitjà, etc.. – i en l’únic que donava certa cova a populistes llatinoamericans. Però fins i tot aquests li han fallat! Tots recordem la cèlebre reunió Iberoamericana, del “Porque no te callas”. Després practicà un afrancesament, acostant-se a l’intrèpit i trepidant Sarkozy, volgué ser com Gordon Brown davant la crisi, i va veure la llum en l’elecció d’Obama. Fum que s’escola per la llar, fins a contaminar tota la cambra. Fum de llenya verda.

Però si en un cas concret s’ha plasmat la incompetència internacional, i l’absoluta subordinació de la diplomàcia a les lògiques partidistes internes, és en el reconeixement de la sobirania de Kosovo. Amb totes les prevencions i totes les tradicions del Dret Internacional Públic, avui en dia un Estat és entès com a tal si es reconegut per un nombre determinat d’altres estats. Ras i curt. Kosovo va ser reconegut pels Estats Units i la major part de la Unió Europea, amb la brillant excepció d’Espanya, que feu cas al cínic Vladimir Putin quan alertà que la independència del país balcànic donaria ales a catalans i bascos. L’argument de la por, i sobretot l’argument del més tronat nacionalisme espanyol.

I ara, amb la barreja d’aquest nacionalisme amb el pacifisme populista marca de la casa, una nova demostració de la poca traça del President i de la seva Ministra de Defensa, l’starlette Carme Chacón: retirada unil·lateral i sense preavís de totes les tropes que – dins d’una actuació de l’OTAN – feien tasques de vigilància i reconstrucció aquell territori de la península balcànica. Envoltada de mitjans de comunicació, sense ni haver-ho consensuat al Consell de Ministres, abans del ranxo de la soldadesca, i sobretot no tenint ni idea de com funcionen les operacions internacionals on participa, la ministra ho justificà amb el encertadíssim argument: “com volen que fem tasques de reconstrucció, en un estat que no reconeixem?”.

No cal dir que aquesta fugida cames ajudeu-me  – que tindria com a banda sonora ideal aquella mítica cançó de Marta Sánchez  i Olé, Olé, “Soldados del Amor”, interpretada per la cantant  madrilenya la fragata Numancia durant la Guerra del Golf – va fer enfurismar a l’Administració Obama, que ha mostrat la seva desconfiança en Zapatero. 

Un Zapatero que fa setmanes que somnia amb una foto amb el President dels Estats Units, altra vegada, és clar, per salvar la cara en política interna.

3 comentaris:

  1. Joan,
    T'he enviat un correu-e. L'has rebut?. Perdona que faci anar aquest lloc per aquesta mena de coses. Esborra aquest comentari, un cop llegit. Merci.

    ResponElimina
  2. hey, felicitats per aquest bon bloc i gràcies per comentar en el meu : )
    Salut

    ResponElimina