07 d’abril 2009

Flâner*

Per reprendre aquesta secció, un cop superat un parèntesi indesitjat, no hi ha un plaer més indicat i precís que estirar un xic més l’estat vagarós en que un sembla trobar-se un i sortir al carrer a badar, a deixar-se portar, tot passejant sense rumb, gaudint del gust de la primavera que tot just sembla que es desperta i, sobretot, no fent cas ni al rellotge ni a la brúixola.

La llengua francesa té un verb especialment indicat per anomenar aquest desig de no trobar rumb al caminar: flâner. I qui gaudeix especialment d’agafar abric i claus de casa, i sortir al carrer, i tot travessant carrerons i places, aturant-se davant de cada olor, gust, visió o so que el tempti i li cridi l’atenció, tot trobant un gaudi interior i secret en aquests segons de banal  distracció, assaborint el temps i no tenint pressa ni cites que complimentar, ja pot dir que és un autèntic flâneur.

Tot i que no serà mai un autèntic flâneur d’allà on sembla que nasqué el mot, de boulevard de París, amb el vespertí i una bagette sota el braç, qui practiqui de forma habitual aquest plaer  - que a la llarga pot conduir al vici i la perdició – al cap del dia podrà fer recompte de les descobertes, d’antics records que encara es guarden i als que mai prestà atenció, d’aparadors curulls de traços fantàstics i lletres imprescindibles, de rostres amables o esquius que s’emmirallen al seu caminar de badoc o d’estelles de bellesa o corrupció que li obstaculitzen el camí.

Poc a poc, i sense notar-ho, l’esperit del flâneur s’anirà  eixamplant, fins a ser conscient que el fet d’anar d’un lloc a l’altre – dins dels carrers ben coneguts de la seva ciutat o en els acabats descobrir de qualsevol altre lloc  – no té la més mínima importància davant del plaer de deixar-se portar  amb els ulls ben oberts i l’orella ben atenta, que el camí més plaent no és mai el més curt i que una drecera mai no aportarà als sentits al que un llarg passeig.

Flâner tot un plaer. 


*Article publicat al número d'abril de Valors, dins de la meva secció Plaers de ma vida.

4 comentaris:

  1. Camins de França,d'en Puig i Ferreter. La segona part.

    Toni Delgado

    ResponElimina
  2. El text m'ha recordat molt el que fa una bona amiga meva. No és exactament el mateix però s'hi assembla. Ho diu en castellà.

    - Què has estat fent tot el matí?
    - Nada. Callejeando.

    Com traduiries flâner al català, tombar, rodar, badar?

    ResponElimina
  3. Que bonic aquest text! I quina troballa ha estat per a mi la paraula! Amb l'edat, em torno cada vegada més "flâneuse" i és un plaer.

    ResponElimina