20 de maig 2009

Entrar a una llibreria*



Quan s’estimen els llibres, quan la lectura es converteix en un enrevessat camí entre la passió i el vici, en la diabòlica mania de llegir, no hi ha pitjor perill que, tot passejant, creuar-se amb un  aparador farcit de llibres que convidi a endinsar-se en aquest temple maleït, el lloc més perillós: Una llibreria.

Un cop s’ha comés el greu i perillós pecat de traspassar el llindar de la porta d’entrada, disposat a ser seduït pels ritus bàquics de les lletres, un munt d’imatges, de títols, de colors, de dibuixos i noms propis demanen l’atenció del pobre ingenu que s’ha deixat portar pels cants de sirena literaris: Cròniques de la veritat oculta de Guerres i Paus, Poemes d’amor i cançons desesperades i Cartes a una desconeguda, Muntanyes  màgiques entre Vells i mars, Incertes glòries de Democràcies a Amèrica, Solituds en Quaderns grisos o Divines comèdies per a  Lolites i Quixots. Els grans autors de la literatura universal, venerables i vetustos difunts que ens llegaren tresors per descobrir, generació rere generació, ah!, s’amunteguen al costat dels més nous autors mediàtics, efímers com bombolles de sabó. Fama volat! 

Però de llibreries, com de temples, n’hi de molts ritus i credos. Llibreries de viatges, per començar a fer la maleta, llibreries tècniques, per a especialistes i professionals perduts, grans llibreries i petites llibreries, de poble i de ciutat, llibreries internacionals i del país.  I les llibreries més encisadores  d’entre totes les llibreries, les llibreries de vell, on sense plànol ni brúixola hom té la possibilitat de trobar un tresor, en una autèntica illa – de pols i antigor – però també de temps, i de passat. 

Un cop convertit en un devot de la lletra impresa, seduït per les olors màgiques del paper i la tinta, entrar a una llibreria tot fent el despistat flâner, passejar-se tot tafanejant, amb la tranquil•litat que dóna la vagància,  entre poemes i teatre, assaig, novel•la, crònica o guia de viatge, badar, remenar, triar, potser sense emportar-se’n cap, o passar-s’hi tota la tarda llegint fragments de llibres és convertirà, gairebé de forma màgica, en tot un plaer.

*Article publicat originalment al número de maig de la revista Valors, dins la meva secció "Plaers de ma vida". 

1 comentari:

  1. Jo em rendeixo a l'encant infinit d'aquest escrit...saludus Safont!!!

    PD: Quan dius America et refereixes a la novel.la de kafka?

    ResponElimina