07 de juny 2009

El Futbol*


Hi ha un esport inventat, com gairebé tot, pels anglesos que els llatins han intentat fer arribar a la glòria. El practiquen un equip d’onze jugadors contra un altre, i es tracta de fer un gol – entrada de la pilota a la porteria – més que l’adversari, seguint unes normes i organitzats en diferents lligues, categories i competicions. Bé, d’això es tractaria si no fos un plaer. Si fos, qui sap, un mer exercici mecànic.

Perquè el futbol té l’emotivitat, el sentiment i la passió dels seus devots. I evidentment, en un complex món de sobreentesos, de furors i de representacions, els equips són potser quelcom més que un grup humà de practicants i seguidors: El Barça i el Reial Madrid, els quatre grans d’Anglaterra, les rivalitats històriques del Calcio italià. Però sobre tots els sentiments de pertinença, en totes les batalles futbolístiques que s’estableixin, al futbol li cal sempre una idea de bellesa i qualitat.

Afirma Menotti, exentrenador del Barça i exseleccionador argentí, que en Pep Guardiola no només vol entrenar per tal que el seu cognom faci fortuna al món del futbol, sinó que vol fer les coses bé. I aquest fer bé les coses, al terreny de joc vol dir essencialment jugar bé, net i brillant,divertir-se al camp tot contagiant-ne l’espectador, guanyar creant emoció, guanyar perquè l’equip és el més bo i el que millor futbol practica, que així ho reconeguin els propis i els rivals, i assolir finalment la glòria.

Lluny de l’alegria momentània, en l’esclat de joia en el darrer xiulet, en el moment en que s’ha obtingut el màxim reconeixement, el goig ha de ser sempre noranta minuts de partit, en una competició que s’estira durant mesos, en la lluita, en el camí cap a aconseguir el triomf. Com una Ítaca de la victòria esportiva, cal que el campionat sigui llarg, per arribar-hi més savis, més bons, més bells.

El futbol, competició i diversió, evasió i pertinença, bellesa plàstica i satisfacció immaterial. Joc, espectacle, feina ben feta. Un esport, potser més que un esport. Un esport, que pel qui el fa seu, és un autèntic plaer.

*Article publicat originalment al número de maig de la revista Valors, dins la meva secció "Plaers de ma vida".