28 de juliol 2009

Glòria a les Santes (Article publicat a El Matí Digital)


Comença el dia en una ciutat que no ha dormit. De tots els punts cardinals es comencen a sentir els trons de les matinades que anuncien Festa Major. Ja fa dies que Mataró no dorm, que viu al carrer. Olors de festa i de pólvora. Ja han passat les Havaneres i per sentir de nou el Bequetero caldrà esperar a l’any vinent, però avui és el dia més assenyalat, avui és 27 de juliol, dia de les Santes.

Els Gegants han sortit de l’Ajuntament, on fa dies que dormen, i s’esperen altius com sempre. La curiosa Toneta i el jove Maneló, la dolça Geganta i el sever Robafaves, autèntic senyor de Mataró que guaita la ciutat, mentre als seus peus juguen els Nans. Les colles van col•locant les figures Riera amunt – l’Àliga, la Momerota i la Momeroteta, el Drac i el Dragalió – mentre els seus portants més joves que encara no han anat a dormir després del ball, comenten la jugada.

La gent que ha baixat seguint l’estela de les gralles i el coets, s’acosta cap a l’Ajuntament i la banda, amatent, acompanya amb música l’entrada a l’Ajuntament, i el poble comenta el modelet d’enguany del regidor o la cara de no haver dormit massa de la regidora. Puntualment, al pic de dos quarts de deu del matí s’inicia el seguici que amb la banda, l’Agrupació Musical del Maresme, les autoritats amb Guàrdies de Gala, Macers i Agutzils, l’Àliga, els Gegants i Nans, Momerotes, Dracs i Diablesses, i al capdavant les Trampes i l’Herald amb l’ensenya de la ciutat.

Mil sons s’ajunten en l’Anada a Ofici: el pasdoble “Pérez Barceló” que ataquen els metalls de la Banda al més pur estil d’Alacant, els flabiols que acompanyen els Gegants i els tabals de les Diablesses, mentre discorre el cercavila més bonic, més curt i més protocol•lari de les Santes.
El sol tot just s’entrelluca, l’Alcalde amb banda i bastó de comandament explica xerraire les tradicions del seguici als convidats d’enguany a assistir a la Missa de Glòria en honor de Santa Juliana i Santa Semproniana, el President del Parlament i la Consellera de Salut. Els regidors i algun diputat que també s’hi afegeix saluden als coneguts, envejant-los la roba d’estiu i l’absència de rigideses en aquest darrer resquici de les tradicions de l’Ancien Régime; la Momerota ja fa de les seves i els Gegants ballen i ballen tot enfilant el carrer Nou, els escassos metres que separen l’Ajuntament de Santa Maria.

I és allà, com cada matí de 27 de Juliol a Mataró, que el sol que feia el ronso fa el ple, i esclata en el casc majestuós d’en Robafaves, i els mataronins descobreixen que s’ha fet la llum i que la seva festa pot ser, ni que sigui per un dia, la més bonica de les que es fan i desfan.


2 comentaris:

  1. Sublim aquest i els dos altres que encara no havia llegit. Ets un poeta Safont. El del Sostres i el del mar són molt bells...saludus campió

    ResponElimina
  2. Gràcies Noctas! M'agrada que algun lector me'n digui alguna cosa (encara que no tots siguin tant cortesos com tu!). Una abraçada!

    ResponElimina