24 d’agost 2009

Postals aragoneses (IV): Missa baturra (Article publicat a El Matí Digital)


Les campanes de l’església de Torrijo del Campo – encimellades a la torra més alta de la comarca, de quatre cossos i feta en totxo, amb la decoració pròpia de la influencia mudèjar – toquen a festa major. Avui és el "Domingo del Señor", l’antiga dedicació a l’exaltació de l’Eucaristia, que per ser la festa del patró del poble - Sant Pere -, en època de feina, servia d’esbarjo i celebració del final de l’estiu. La tradició la situava el tercer diumenge de setembre, però amb l’adveniment de les vacances i el retorn dels vilatans repartits pel món s’avançà un més, fent-la gairebé seguida a l’Assumpció de la Mare de Déu, devoció també molt arrelada al poble.

Les famílies surten de casa cap a l’església, i des dels diferents carrerons ja acudeixen “baturros” amb les seves ofrenes. Nens i nenes, joves i grans. Ells amb armilla, calces i mitgetes, espardenyes de betes i el “cachirulo”, el tradicional mocador aragonès, al cap; elles amb llargues faldilles i mantons cobrint les seves espatlles. Alguns d’ells a més, preparen la veu o els instruments, per participar a la “Missa Baturra”.

Les autoritats també tenen del seu paper institucional i s’uneixen a la processó que condueix l’Altíssim per tot el poble, amb el capellà portant la Custodia sota un vell pali, amb un munt de canalla i vells darrera la comitiva que encapçalen les banderes processional com sempre que toca festa grossa.

L’església construïda a principis del segle XVIII, és de planta quadrada i té tres naus que se sostenen per altes columnes que delimiten la nau central, decorades amb motius florals que acusen el pas del temps. A ambdós costats antics i ornats altars s’arramben als murs, alguns d’ells pagats per les antigues fortunes de la contrada o per ennoblits comerciants amb records pel seus orígens. A l’altar major, absolutament daurat com manen els cànons del barroc de la zona, Sant Pere, entre apòstols i evangelistes, beneeix als presents que omplen de gom a gom tots els racons de la parròquia.

Als bancs, que es reparteixen per la nau central i el creuer, els més grans esperen l’inici de la celebració, mentre a la porta s’hi afegeixen els curiosos i els descreguts que, tot i així, no es volen perdre l’ofici solemne. A dalt al cor, al costat de l’orgue barroc acabat de restaurar, la Rondalla afina instruments, mentre els dos cantaires, fills de Torrijo, preparen les seves veus per la litúrgia, que avui prendrà un estil totalment aragonès.

Tot està preparat, el mossèn dóna la benvinguda, les cordes de les bandúrries i les guitarres es tensen, els cantadors s’aboquen a la barana del cor. Ja pot començar l’Ofici.

Article publicat originalment a El Matí Digital, dins de la meva secció El Vermut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada