25 de setembre 2009

Nits de Barcelona (Article publicat a Valors)

Arribes des de Mataró, a una ciutat que no té la grandesa de París, ni el bullici de Londres, que per desgracia dorm i tanca massa d’hora i per tant no s’assembla a Nova York ni el pes de la historia cau sobre ella, a la manera de Roma. Una ciutat massa propera per ser-nos desconeguda, i massa llunyana per ser pròpia, que atrau, enamora o rebutja al foraster qui s’hi acull. Una ciutat de grans nits: les nits de Barcelona.

Hi hauràs arribat mil vegades, i sempre per allà mateix, però sempre hi descobreixes un balcó, una façana, un placa o un carrer. Un detall de la història, o una barbaritat del present et faran aixecar la vista, et farà mirar a terra.

L’excusa de la nit pot ser molt variada, bé un concert d’un ídol que només ens visita de dècada en dècada o un sopar que s’allargarà, invariablement, enfilant una i altra copa. Qui t’esperi pot ser l’amistat fraterna o una bella i desconeguda dama. Sigui quin en sigui el motiu, el més banal pot ser el preludi d’una jornada memorable o d’un fracàs d’oblit necessari.

Restaurants, copes, sales de concerts, cafeteries, discoteques, pisos particulars, Montjuïc o el Tibidabo, ... la Gran Encicera – com la batejà el poeta Joan Maragall – ens estima i nosaltres l’estimem. I nosaltres també a ella. Bruta, folla, arravatada o desconeguda, només les mil màscares en les que circumstancialment s’amaga a la nostra mirada, a voltes tendra i a voltes severa.

Avui, que és qüestionada i no passa pel seu millor moment. Recordem-la, ajudem-la, homenatgem-la. Ella, que ha conegut els nostres pares i els nostres avis, i que avui ens vol conèixer a nosaltres. Ella, que va compartir destí amb el noucentisme i el modernisme, amb la revolució i la cultura, amb la pietat i la rauxa. Ella que sí que és un autèntic plaer. Ella, que és la nit de Barcelona. Ella que són totes les nits de Barcelona.

Publicat originalment al número d'octubre de la revista Valors, dins la meva secció "Plaers de ma vida".

2 comentaris:

  1. "Tal com ets, tal te vull, ciutat mala..."

    ResponElimina
  2. És i sera sempre la Barcelona del meu amor que tot just ara fa deu anys em va robar el cor sense retorn.
    Bon blog!

    ResponElimina