02 d’octubre 2009

Albània

Durant anys el rastre del franquisme i l’esperança possibilista van abocar la opció independentista a la gairebé marginalitat política, massa sovint emparellada amb causes revolucionàries o apocalíptiques. Gradualment, i amb l’esforç entusiasta dels polítics espanyols d’ampli espectre, hem arribat a la situació actual, on l’independentisme, revestit de múltiples noms (dret a decidir, sobiranisme, autodeterminació, etc..) es normalitza al carrer, mentre la classe política balla entretinguda entre la retòrica i la inacció.

Sense que això ens faci pensar que la plena llibertat del país és cosa de dies, ni ens faci alimentar les habituals esperances inútils tan nostres, aquest canvi de paradigma ha aconseguit que – vista la situació política catalana – la independència sigui l’únic projecte de futur defensable i argumentable sòlidament. Hi ha molta feina per fer, molta seriositat a aportar i molta por per fer desaparèixer, encara.

Afortunadament però, avui ja podem dir que la pluralitat d’aquest creixent gruix independentista ha esgarrapat el desig de llibertat de les mans úniques dels qui la mantenien subsidiària de la revolució mundial, com un assumpte a resoldre un cop s’haguessin acomplert totes les utopies.

Perquè gràcies a que hi ha independentistes d’esquerres i independentistes de dretes, liberals o socialdemòcrates, socialcristians o àcrates,... que hi ha un ventall ampli de ciutadans que desitgen la lliure existència de Catalunya, la independència no servirà perquè qualsevol grupuscle inconscient pretengui instaurar l’Albània d’Enver Huoxa.

Gràcies a que cada dia més ciutadans – professionals liberals, universitaris, treballadors, empresaris, artistes, etc. - volen, amb tota normalitat i amb tota tranquil•litat, decidir el futur del país, l’esperança d’un país més lliure i democràtic és més a prop, i la tensió totalitària i tercermundista, cada vegada més lluny. Tindran el seu paper i la seva oportunitat però a les urnes ho decidirem, no al soviet.

Albània, de cap manera.

1 comentari:

  1. Totalment d'acord, Joan. Tanmanteix, el discurs independentista s'ha d'acabar de consolidar ideològicament i ha de calar encara més entre els catalans.

    ResponElimina