17 d’octubre 2009

A Ana

Ahir no hauríem d’haver anat al teu funeral. De cap manera ens tocava, i et tocava aquest destí. Són temps de casaments, festes, trobades per celebrar que deu fer tres anys que vam acabar la carrera. I no, ens hem trobat a missa, recordant-te. Molts no et vam poder dir adéu el dia que t’enterraren, ens va arribar la notícia massa de sobte i no vam saber reaccionar.

Encara que no fossis una amiga íntima, encara no que no sigui capaç de dir masses coses que compartíssim, vam ser quatre anys companys i no puc explicar-los sense la teva presència. Deia el capellà que de tu ens quedarà el somriure. I aquest somriure amb que apareixes a les fotografies del viatge a Cuba i del sopar de fi de carrera, és el que em fa un nus a la gola cada vegada que – debades - intento mirar-les. En elles hi veuria el punt de bogeria que tenies, i una il•lusió desbordant. I força determinació.

Prefereixo recordar-te amb aquest entusiasme, que no pas imaginar el patiment dels darrers mesos, que de cap manera em vaig imaginar. I pensar que t’hauria pogut escriure, i des de l’experiència que suposa la malaltia, fer-te un xic de companyia!

Recordo la darrera vegada que vam parlar - ara no sé si per messenger o facebook – i com m’explicares il•lusionada que te n’anaves a El Salvador, després d’haver estat a les Nacions Unides. De nou la il•lusió, el somriure amb el que deuries teclejar el teu destí tot fent-m’ho saber. I, com que no puc entendre com és que avui ens hem hagut de trobar per recordar-te, per intentar consolar els teus pares, per fer-te saber allà on siguis, que et vam conèixer i vam compartir tantes hores, prefereixo quedar-me amb aquest somriure amb el que hauries vingut a tots aquests sopars – que com per exorcitzar-nos del tràngol – hem dit que hem de fer.

Ana, amb aquell terrabastall que deus haver provocat en entrar a l’altra vida, et dedico avui aquest article. Ahir hauríem d’haver-nos trobat per explicar-nos que n’és de la nostra vida, i tu hauries d’haver vingut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada