09 d’octubre 2009

Autocensura i llibertat

Pel fet de no haver estudiat cap carrera de Comunicació, em fan fer unes classes introductòries. Els professors s’ho prenen com una absurda imposició burocràtica, i ens intenten donar quatre nocions de Periodisme, Publicitat i Cinema. Si la classe de Periodisme no em sorprèn i la de Cinema m’inquieta, de la de Publicitat n’extrec una moralitat.

Em sorprèn especialment l’existència d’un tribunal privat, muntat per les agències de publicitat per controlar-se mútuament els continguts i evitar, per una banda ferir el públic susceptible i per l’altra, innegablement, que cap d’elles apugi el to en les seves campanyes. Ben bé, com si poguéssim imaginar un Tribunal de la Inquisició impulsat, creat i format per heretges i bruixes, que es reuneixen per evitar fer-se mal i de tant en tant es cremen entre ells. El més curiós de tot plegat és que, tot i que la quantitat de lleis que afecten a la publicitat és incomptable, la gran majoria dels anuncis censurats per aquest tribunal anomenat “Autocontrol” passarien perfectament la prova de legalitat davant d’un jutge.

És a dir, siguem conscients de la por a la llibertat que hi ha en aquest país. Molt més enllà de les lleis vigents, sovint restrictives a l’exploració dels límits en el món concret de la publicitat, molt més enllà de totes les normes que poden arribar a coartar la nostra individualitat, hi ha organismes fantasmagòrics que es dediquen a posar la vena abans de la ferida, a censurar-se, a restringir-se qualsevol anar més enllà. Llavors ja no cal que ens estranyem de res. No ens ha de semblar especialment curiós que els publicistes amb més talent no vulguin venir a treballar aquí perquè no els n’hi deixen passar ni una, ni que es prohibeixin els anuncis de Tigretón, ni que ens facin anar a 80 km/h. per una autopista de tres carrils deserta, etc.

També n’hi ha de llestos, gràcies a Déu, com Oliviero Toscani, quan feia els anuncis de Benetton, o els responsables de la famosa campanya de Dolce&Gavana, que fan de la necessitat virtut: Val més que t’intentin prohibir i, gràcies al soroll la campanya sigui un èxit, que no pas fer la publicitat castrada que volen els senyors promotors d’Autocontrol. Ja saben, paisatges apocalíptics i dames i cavallers que van bé de ventre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada