15 d’octubre 2009

Contracultura i impostura


En un dels capítols de la primera temporada de Mad Men, Don Draper visita la seva amant al Village. Ella és una dibuixant free-lance i freqüenta grups de bohemis de la contracultura, tot just naixent a principis dels seixanta. Al llit estant, irrompen a l’apartament els amics d’ella i s’emporten a la parella a un tuguri on un suposat poeta llegeix, amb una entonació engolada, la llista de la compra.

En un moment determinat quan a l’escenari una folla qualsevol no para de dir bajanades, i els amics de la seva amant a retreure-li que sigui una eina més del capitalisme i del pensament petit-burgès, del tot rebutjable als seus ulls, Draper els engega tots a dida.

El publicista, amb una sola vetllada, se n’adona de la falsedat que representen els beatniks amics de Midge. Se n’adona que els seus poemes, els seus llocs de moda, la seva indumentària i les seves posicions estètico-polítiques no són més que nous productes destinats a uns consumidors tan respectables, com els qui compren els pintallavis Belle Jolie o fumen Lucky, companyies clientes de l’agencia on treballa, i en el fons amb un bon pòsit d’impostura.

I aquestes farses amb truc evident, aquesta grolleria que no provoca, aquest depreciar la cultura popular i els clàssics encara és una rèmora que arrossega la nostra programació cultural. Quantes vegades no hem anat a veure alguna obra de teatre, i se’ns ha aparegut el mateix paio recitant una llista de la compra com si fos la Divina Comèdia? Quantes vegades no hem vist uns decorats i un vestuari suposadament provocadors en una obra de Mozart, sense cap gust ni sentit? Quantes vegades no veiem obres publicades que – volent carregar-se tota la història de la literatura – no aporten res de nou, tant passades de moda com la contracultura del Village?

Perquè si a Nova York, finalment, van triomfar els publicistes, els fumadors de Lucky i bebedors d’Old Fashioned i per això brilla, mentre aquí, malgrat tot, encara tenen vida els qui fan propostes tan velles!

I a Don Draper el que li sap més greu, no és no poder passar una nit de sexe amb la Midge, sinó que prefereixi quedar-se amb els pedants abans que acompanyar-lo a fer una bogeria sense marxa enrere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada