10 d’octubre 2009

De nit i sense idees

Escric els articles de nit. Arribo tard a casa, sortint de classe i amb el trajecte corresponent en bus o tren fins a Mataró. Havent sopat, trec la llibreteta que m’acompanya i fullejo les idees que he anat anotant. Sovint una destaca d’entre la filigrana mal escrita de la pàgina. I de cop, se’m comença a escriure sol l’article. Com diria Jaume Cabré, m’escric a sobre. Aquestes són molt ocasionals.

Sovint no tinc tanta sort. Avui mateix la meva llibreta està plena de notes, i cap d’elles emet prou lluminositat per fer-me aparèixer un bon article. Poso una música suau, m’intento inspirar en les darreres lectures, ... però no, definitivament avui no és una d’aquestes nits especials en que davant de l’ordinador, absolutament cansat de tot el dia, brollen imparables frases, paraules, i finalment un article sencer. Tampoc no hi ha conversadors cibernètics ni tinc l’anhel secret de rebre contesta d’ella.

Deu ser perquè ha estat un dia eminentment senzill, amb una petita dosi d’il•lusió que ara no ve a tomb revelar, però sense cap escena que m’hagi fet anotar res. O potser perquè l’obligació autoimposada d’escriure cada dia no pressuposa la genialitat en cada escrit. És cert que podria parlar d’en Carod o de qualsevol assumpte polític i treure’m el pes de sobre, però em sembla tot plegat d’una sordidesa, que no mereix ni comentaris,. Però no, avui no hi ha cap idea, i val més que pengi aquestes ratlles.

Escric els articles de nit, amb algunes idees ballant pel cap, i no sempre són massa bones.

1 comentari:

  1. Sordidesa, aquesta és la paraula que descriu millor l'espectacle que ens estàn donant els politics. D'un o d'altre color.
    Gent mesquina que avantposa l'interès personal o de grup al comú. Lamentable en Joan. Però esperançador un altre Joan que està reagrupant a molts que estem fastiguejats de tanta buidor i falsetat.

    ResponElimina