30 d’octubre 2009

El viatge en el temps (Article publicat a Valors)

La porta d’entrada a una altra època pot ser qualsevol excusa: un llibre comprat a un llibreter de vell on el seu propietari hi deixà un ex libris, unes fotografies familiars tretes a l’atzar del seu àlbum o qualsevol andròmina heretada dels avis... Tot es qüestió de capbussar-s’hi.

A partir d’aquí el viatge transcorrerà a partir de pel•lícules d’època i clàssics en blanc i negre, tot combinat amb novel•les històriques i poemes antics: Veurem passar davant nostre Marc Antoni i Cleòpatra amb els rostres de Richard Burton i Liz Taylor, les paraules de Shakespeare i els versos de Kavafis; veurem passar dames i cavallers, cants de trobadors i cròniques de reis conqueridors; veurem renàixer les arts i les ciències, Leonardo, Rafael i Miquel Àngel Buonarroti pintaran, crearan i somniaran; ens il•luminarà el segle de les llums, pensaran els francesos i els alemanys, i entre Mozart i Beethoven posaran totes les notes de la música fins a la Revolució; Finalment lliscarem pel XIX, entre les Annes Karenina i Ozores, l’òpera italiana i els invents. D’aquesta belle èpoque efímera i delicada, de seguida ens en despertarem, entre una guerra i l’altra.

Sense la màquina de Wells, sense el De Lorean de Retorn al futur, podrem anar amunt i avall en la història, amb el poder de la imaginació, amb l’arma de la evocació. Feu-me cas, proveu-ho! Qualsevol objecte, paraula, nota o record us servirà.

Però recordeu, després d’un llarg viatge, després de qualsevol aventura –i més si ens n’anem a visitar les antigues civilitzacions o l’època dels descobriments – cal tornar a casa. Centrar-nos en el nostre dia, en el nostre quefer, en la nostra època. Evocar, imaginar, somniar i fins i tot admirar és permès. Però sempre hem de tenir clar el nostre temps. Perquè viatjar en el temps sigui un plaer.

Publicat originalment al número de novembre de la revista Valors, dins la meva secció "Plaers de ma vida".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada