05 d’octubre 2009

La venjança dels mediocres


Compro un llibre terrible. No hauria d’haver existit mai. No perquè no sigui un llibre interessantíssim - Un més dels editats pel bon amic Quim Torra – sinó perquè l’amargor que pot provocar és funesta. “Fantasmones rojos, la venjança falangista contra Catalunya” és sobretot la descripció de l’odi dels qui van guanyar la guerra, després d’haver perdut el talent, la cultura, la bellesa i l’idealisme.

Amb l’arribada de les tropes franquistes a Barcelona, el diari Solidaridad Obrera passa a ser l’òrgan de Falange Española amb el nom de Solidaridad Nacional. A partir d’aquest moment, i sota la direcció de Miguel Utrillo Vidal, fill del pintor Utrillo, van apareixent els ajustos de comptes de les plomes del nou règim amb els polítics republicans, i ,amb especial virulència i profund odi, amb la intel•lectualitat més bella del catalanisme, aquells escriptors, periodistes, científics o músics que, seguint el vell somni del President Macià, volgueren una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa. D’aquesta manera passaren pel fusell covard, per la redacció venjativa i destructora de la Soli, per l’insult més vil i més traïdor, els retrats de Pau Casals, Carles Riba, Pere Bosch Gimpera, Pere Coromines, Antoni Rovira i Virgili, Gabriel Alomar, Eugeni Xammar , Lluis Nicolau d’Olwer o Mestre Fabra.

Però, gràcies a la fortuna que de tant en tant s’ofereix a les nacions vençudes, aquests miserables “personajillos” del periodisme, insultant als qui foren enginy, cultura, elevació espiritual pel país, es cavaren la seva pròpia tomba, la tomba de l’oblit on resten ocults els mediocres que pretenen l’aniquilació dels bons, i només avui són desenterrats per vergonya seva i per recordança nostra. Desenterrats en un llibre que fa mal, que fereix i que recorda el mal que se’ns fa fer i com de precís va ser l’intent franquista de genocidi cultural de Catalunya. Un intent, que mai s'ha aturat, que mai s'atura.

Fantasmones rojos. La venjança falangista contra Catalunya (1939-1940). A cura d’Eulàlia Pérez i Vallverdú. Editorial A Contravent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada