07 d’octubre 2009

Primer dia de classes

De bon matí tinc classe d’italià. És la primera, i ja arribo tard. És terrible aquesta tendència que tinc darrerament a la impuntualitat. Sempre arribo o bé deu minuts abans o bé deu minuts més tard a tot arreu. Diuen que una solució és portar el rellotge avançat, però aprofitaria massa el marge de temps, i l’ompliria amb algun compromís. Aprendre la llengua del Dant és, en el meu cas, una ximpleria passional, i dubto de perquè volen aprendre-la alguns dels meus companys de classe. Sobretot, veient que hi ha noies estrangeres, no puc deixar de preguntar-me si han tingut, prèviament, el mateix interès en aprendre el català.

Pel que fa a la classe de la tarda, el Màster, es pot dir que estava més nerviós que no pas el que ha estat finalment la primera classe introductòria. No puc fer masses judicis a priori, la majoria dels qui ens hem trobat avui no farem el mateix curs. Novament, com a italià dominen les dones, fet que porta a preguntar-me on carai deuen ser els homes. Fent de fusters, potser? De cambrers? De directors de banc? Em temo que l’afany de coneixement és una necessitat de les noies de posar-se al dia, després de molts segles, i que no s’estaran per orgues. Són més treballadores i sovint quan no hi posen el cor, hi posen tot el seny.

D’entre les coneixences de primer dia destacar una italiana que no desmenteix les meves idees preconcebudes sobre les dones d’aquell país i que parla un increïble català sense accent, i una valenciana, amb el cinisme i el punt de fatalisme propi d’aquella terra, sempre a punt o d’una sonora riallada o d’enviar-ho tot a fer la mà.

1 comentari: