22 d’octubre 2009

Un home comença Guerra i Pau davant meu

Un home comença Guerra i Pau davant meu. L’edició – en català – és nova, llueix magnífica i sembla acabada d’estrenar. Em produeix gran impressió aquest home de moviments compassats i cap estridència. I a més obre per primera vegada el llibre de Lev Tolstoi davant meu, aquest acte tan íntim com és llegir les primeres paraules d’una gran obra, es produeixi en la meva presència.

Cap xiscle hauria de pertorbar la màgia d’aquest instant, ben emmarcat en la seva indumentària impecable i les seves maneres parsimonioses, però anem en un vagó de tren, i l’escena no pot evitar l’ambient sòrdid que omplen uns adolescents cridaners amb mòbils que no callen mai.
L’home comença Guerra i Pau i jo me l’imagino vaguejant pels salons dels palaus. Té planta i aparença per ser-hi i entrelluco les seves refinades galanteries amb les dames i les circumspectes converses amb oficials i nobles. Sempre en francès com s’esqueia entre la gent distingida de Rússia, a l’època de les guerres napoleòniques. En francès lluitaren els russos contra Napoleó, i al final fou el General Hivern el qui retornà vencedor.... Però això, ja és una altra història.

Ahir em vaig trobar l’home que començà Guerra i Pau davant meu a la Biblioteca de Catalunya. De nou la seva gràcia indumentària: americana de tweed i camisa clara amb corbata de roig intens. Enmig d’aquell panorama d’estudiosos els quals la ciència ha fet descuidar el més bàsic sentit de la combinació, me l’imagino de nou en una altra època... Potser és per les lectures que jo hi feia, però sospito que la seva gràcia i el seu impecable sentit de l’elegància que no desentonarien a la Belle Époque.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada