20 d’octubre 2009

Venedors d'elixirs

Som un país que recorda al Far West per la quantitat de venedors d’elixirs, de predicadors i bruixots indis que hi campen. A casa nostra hi tenen terreny adobat, portin la solució miraculosa a la crisi que cap economista ha pensat, ens apel•lin a descobrir qualque racó del nostre interior desconegut o bé ens vulguin ensarronar amb una munt de supersticions. Els nous quiromàntics sempre porten apuntada la recepta: fortes dosis de psicologia barata, mixtura de misticisme i orientalisme, un polsim de converses de cafè i sobretot tòpics new age, que per molt moderns que vulguin fer-los passar, són d’un carca que embafa.

Els trobareu arreu. A la Contra de la Vanguardia, als estants de les llibreries i als programes budistes de la ràdio. Ja que tenim uns valors esmaperduts, els pobres desconcertats ens acabarem creient, per cansament, aquests engalipadors professionals. Sorprèn la capacitat de penetració que tenen, fins i tot en aquells de qui esperàvem un grau més de profunditat, i ni un minut a perdre davant dels “trilers” i les estàtues humanes de les Rambles.

Segurament morts Plató i Déu, estem necessitats de consol, de belles històries que ens justifiquin o ens ensenyin camins, que a voltes ens mortifiquin o que ens facin creure que hi ha alguna cosa més enllà de la sordidesa del nostre entorn, i pels de sempre actuï de bàlsam contra qualsevol desig de sortir de gàbia. Ara ben bé que per arribar a empassar-se segons quina faula, no hauria calgut tanta tenacitat en fer sortit al poble de l’obscurantisme. Perquè ja ho va dir G.K. Chesterton: “quan l'home deixa de creure en Déu, el problema no és que ja no cregui en res sinó que s'ho acabi creient tot”.

2 comentaris:

  1. Estic amb tu. Fem cas dels xerraires i dubtem dels professionals.Serà que necessitem creure allò que ens convé?
    Una abraçada Joan!

    ResponElimina
  2. Exacte. Jo diria també que s'ha banalitzat el saber i es dóna massa atenció a allò que realment no té una importància major. Avui en dia, el savi és "l'estrany", mentre que el mediocre és el "normal". Es valora poc la intel·ligència, cada vegada menys...

    ResponElimina