11 de novembre 2009

Armistici


Avui l’Europa que participà a la Primera Guerra Mundial commemora el dia de l’Armistici. El dia em que l’Alemanya del Kàiser va rendir-se, esgotada a la França victoriosa. A la Gran Bretanya, per exemple, els homes fa dies que porten roselles de paper al trau de l’americana. Rememoren el cruel carnatge dels camps de França, la temible guerra submarina, les batalles al cel i totes les batalles d’Europa a Mesopotàmia. Però el que succeí a Artois, el Marne, Verdum, el Somme, Tennenberg, Gallípoli o els Dardanels, també ho seguiren amb passió la generació dels nostres besavis.

A Catalunya, la lluita entre França i Alemanya, la desfeta dels Imperis, la retirada de la Rússia de la Revolució, l’entrada dels nord-americans recordant La Fayette i els noms de Wilson, Clemenceau, Guillem II, l’Emperador Francesc Josep, els generals francesos Pettain, Foch o Joffre, van provocar una veritable confrontació entre aliadòfils i germanòfils, que situaven les nacions al costat dels seus postulats polítics. A més, la vida a una Catalunya neutral, que lluny dels camps de batalla es debatia entre la política internacional i les finances, va ser febril... Les fàbriques enviaven gènere a tots els països bel•ligerants, amb l’ajuda d’alguna d’aquests fortunes la premsa bullia i els intel•lectuals s’embrancaven en grans discussions. S’acaba d’obtenir la Mancomunitat i es somniava amb l’autonomia. Barcelona no dormia i era un niu d’espies, de fugitius, de vedettes i artistes. D’aquesta intensitat de principis de segle, en guardo fins i tot la llegenda familiar de mon besavi, que va marxar a França durant la Guerra a conduir els tramvies de, no sé ben bé si, Tolosa o Marsella. Ciutats on no hi havia homes joves...

L’11 de novembre de 1918 va acabar la Gran Guerra, i com explica Josep Pla fins i tot a Palafrugell es va rebre la notícia amb alegria. Però, amb ella no s’acabarien pas ni els conflictes ni la tragèdia, que arribarien a cotes sublims anys a venir. Al nostre país la febre es va acabar aviat i van arribar, amb retard, tots els mals de l’Europa d’entreguerres: la crisi, els totalitarismes i la fam. Potser és que fins el dia 9 de novembre de 1989 els europeus no vam deixar d’estar enmig de la tensió, no vam deixar d’estar “au dessús de la mêlée” com consternat es situava durant la I Guerra Mundial el pacifista i escriptor francès Romain Rolland.

3 comentaris:

  1. si t'interessa el tema: http://lagranguerra1914-1918.blogspot.com/search/label/Documentos%20hist%C3%B3ricos

    Toni

    ResponElimina
  2. Joan,

    Una pregunta d'ignorant: Et faria res descriure qui són els de la fotografia?

    Gràcies!

    Toni

    ResponElimina
  3. Toni D., gràcies, i tant que m'interessa el tema!

    Toni R,
    Doncs, es tracta dels firmants de l'Armistici al vagó-restaurant on es van portar a terme les negociacions. Un d'ells és el Mariscal de França, Ferdinand Foch. Com a detall, anys a venir, Hitler faria firmar la rendició de França al Mariscal Pettain (heroi de la IGM) al mateix vagó-restaurant.

    ResponElimina