27 de novembre 2009

El desglaç de Catalunya


Diu Francesc Canosa que sota la taula hi ha un país que pica, que vol sortir, que hi és. Després de fer-se moltes preguntes, de posar-se davant de molts papers i de moltes veus, la sospita l’ha portat a la conclusió que només ens trobem davant la punta de l’iceberg del país que ha quedat sota tants anys de negació. Però ara s’està desgelant l’iceberg, està sortint a la llum la dimensió, el volum, de la nostra història, del que hem estat i de com hem estat. Una prova d’aquesta sortida a la llum és el llibre “Republica TV” que Canosa acaba de publicar i que – de forma trepidant, en un frenètic travelling – recull els fruits sorprenents d’anys d’investigació: la televisió que Catalunya va estar ben apunt de tenir durant la República.

No es tracta d’una fantasia, ni d’un miratge. La possible televisió de la Catalunya republicana era el fruït d’una Catalunya apassionada, moderna, atenta al que passava arreu del món, i sobretot desitjosa d’explicar-se al món tal com era. Periodistes intrèpids o aventurers tossuts en un entorn de music-hall, còctels, vehicles i diaris que no paraven mai. Uns personatges que van fer possible el somni de la televisió i el somni d’explicar-se, i que d’alguna manera enllacen amb els intrèpids d’avui com el mateix Francesc Canosa, com l’Enric Vila, com tots els que ja no tenen res a ocultar ni a dissimular.

Gràcies a llibres com Republica TV, gràcies a escriptors, periodistes, historiadors com en Francesc Canosa, potser estem recuperant el temps oblidat, i estem avançant cap a la pròpia explicació del que vam ser, hem estat i serem. L’iceberg es desfà, i jo – personalment – friso per veure el país que apareix.

Republica TV. Francesc CANOSA. Ed. Dux.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada