09 de novembre 2009

Els meus records i el Mur (Publicat a El Matí Digital)


Avui fa 20 anys de la caiguda del Mur de Berlín. Jo tenia 4 anys per fer-ne 5, i la caiguda del mur se’m situa com el primer record d’un esdeveniment viscut. Com la primera constatació de l’existència del món, d’un món fora de la meva petitesa d’infant.

No puc dir que recordi els fets concrets del vespre del 9 de novembre de 1989, però si que tinc un lleugera remembrança de l’existència d’un Mur que separava Berlin. I de l’existència d’una República Democràtica Alemanya, al costat d’una República Federal Alemanya. Els meus primers records històrics, de testimoni distret d’un esdeveniment històric, estant marcats justament pels fets que van canviar el món l’any 1989: La desfeta de la RDA, la llibertat de Praga, la caiguda i execució de Nicolae i Elena Ceausescu, i sobretot l’estela del meu primer ídol: Mikhaïl Gorbatxov.

No sabria dir ben bé perquè, però des de ben petitó vaig sentir devoció pel mandatari soviètic que va intentar posar sobre la taula la Perestroika, la transformació política que l’infortuni i Boris Ieltsin (a qui també recordo dalt d’un tanc, després del cop d’Estat involucionista de l’any 1991) van descarrilar. Quan Gorby va visitar Barcelona, l’any 1990, vaig demanar als meus pares que m’hi portessin a veure’l i no em van fer cas... Era l’època de George Bush Sr., de Helmut Kohl, de Margaret Thatcher i François Mitterrand. Líders que allunyats per 20 anys i per la realitat d’avui, encara ens se’ns apareixen més gegantins.

Fa 20 anys, i no puc dir que els meus records siguin gaire nítids. No sabia ben bé que passava al món, però recordo el frenesí dels noticiaris (tot just estava aprenent a llegir, i no havia conegut encara els diaris). I també recordo el meu pare explicant-me, sobre un puzle del mapa d’Europa, que aquella frontera que es veia entre les dues Alemanyes ja no existia. Aviat, la bola del món va començar a quedar obsoleta: Va desmuntar-se l’URSS, van separar-se Txèquia i Eslovàquia, van reaparèixer Letònia, Lituània i Estònia, van independitzar-se Ucraïna i Bielorússia, i van començar les tensions als Balcans.... Però això ja és una altra història.


Publicat a la meva secció "El vermut" del Matí Digital.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada