08 de novembre 2009

La veritat segons Jordi Pujol*


Si l’anterior volum de les seves memòries, Pujol traçava un recorregut pels seus anys de formació i, del que va anomenar-ne, fer país, aquest segon arrenca amb el seu primer mandat com a President. S’inicia amb tota la incertesa que suposa enfrontar-se amb el repte de bastir un país de bell nou, després de més de quaranta anys sense poder propi, i des del primer moment amb la necessitat d’explicar-se. De donar la seva versió. Quan explica un episodi, una decisió o unes paraules, puntualitza els errors i destaca els encerts, i no oblida de cap manera les adversitats que van sorgir-li pel camí, sense estar-se de passar comptes amb aquells qui van posar pals a les rodes. Aquesta és la gran diferència amb el primer llibre de records: Si el primer – descrivint els seus inicis i el seu compromís durant el franquisme – podia ser digerible per tots els lectors, el segon despertarà les contradiccions de convençuts i aliens davant dels judicis que fa dels coprotagonistes del moment polític i, sobretot, davant de les versions que fa dels episodis més durs dels primers anys de mandat. La voluntat de deixar escrita la seva veritat es troba en tot el llibre amb la brillantor i l’alt contingut èpic i ètic d’un polític que, tot i enretirat, continua sent clau per entendre el nostre país i la nostra gent. En aquest llibre, Jordi Pujol explica els seus anys de fer, de construir, i de decidir, accions que – com reivindica – sempre han d’anar acompanyades de valors forts.


Memòries 1980-1993. Temps de construir. PUJOL, Jordi. Ed. Proa.


*Crítica publicada a la revista Valors.

2 comentaris:

  1. no explica res del 3%??? ja el jutjara l'historia mai ningu va escriure unes memos dient soc un cabrò

    ResponElimina
  2. Joan,

    M'agrada que facis servir el terme "enretirat" enlloc de "retirat" ;)

    toni

    ResponElimina