25 de novembre 2009

L'eròtica de les perruqueries

Potser és la fragància hipnòtica dels tints, els esmalts i les laques. Potser són els records d’infància, de quan de ben petit anava amb la mare a la perruqueria on es pentinava, i mentre a ella li feien el tint o la posaven ben guapa, jo m’havia d’entretenir com podia, sovint xerrant – amb quatre anys no més – amb les clientes que esperaven tanda. O qui sap si el fet d’haver-se d’estar quiet, cobert amb una espècie de llençol per sobre, i anar movent el cap d’acord amb l’artista, nerviós com he estat, m’incomodava. No ho sé. D’alguna manera o altra, les perruqueries han estat per mi llocs estranys, una visita necessària però no massa desitjada. Ara, però, després d’haver-me tallat desenes de vegades els cabells, hi trobo un cert plaer. Fins i tot diria, que un cop canviats els barbers per les perruqueres, el fet de tallar-se els cabells adopta un cert gust eròtic.

A la perruqueria, una dona està per tu, et mima, et toca amb mans delicades els cabells, te’ls renta, fent-hi un massatge sinuós i encabat, orgullosa de la seva feina et mostra projectant-te la closa en el mirall, les seves dots en deixar-te molt més atractiu que quan has entrat per la porta. I no em digueu que no hi ha una certa tensió – no sé pas si sexual - entre l’home que seu a la cadira i la noia que està, tisora en mà, dominant la situació? Evidentment tot impregnat de les olores pròpies d’aquests tallers: fortes, impregnants, captivadores...

Ja fa molts anys, Patrice Laconte ens va explicar a “El marit de la perruquera” l’atracció que podia despertar en un home, una perruquera, tot plegat entre cabells, permanents, tints, laques i colònies... Però clar, qui es podia resistir a Ana Galiena?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada