24 de novembre 2009

Nit de Campions

Ja t’ho deia jo. Amb aquest equip no podem anar enlloc. Sempre ens passa el mateix. L’entrenador no en té ni idea. Aquests tios no corren. Aquest any tampoc...

Paraules de soci patidor, de tribunero mossegador de puros, de culé cardíac. Por, inseguretat, desconfiança, fatalisme, urgències històriques... símptomes del barcelonisme que amb el triplet – ja augmentant amb més trofeus – pensàvem que havien quedat enrere. Tot el meu respecte per totes les edats i totes les localitats de l’Estadi, però avui aquests esperits antics no els necessitem, ni els volem, per enfrontar-nos al Internazionale, ni diumenge per tornar a dir qui som al Reial Madrid.

Avui hauria de ser un dia de glòria, d’èpica, de poesia visual, de gran nit a l’estadi. Dia de tornar a materialitzar el somni de la temporada passada, que tothom sap que començà amb incerteses. Avui ha de ser dia de seguretat, de determinació, de fermesa i d’unitat. I no és una qüestió nacional, és una qüestió sentimental que encara ens hauria de commoure més, senyors barcelonistes!

Tenim la força, tenim el geni, tenim el talent al camp. Però nosaltres, la gent blaugrana hi ha de posar el cor i l’ideal. Potser així, i només així, aconseguirem, pas a pas, el triomf que cada temporada somniem.

1 comentari: