12 de novembre 2009

Reformar-li l'ànima

Es torna a parlar de reformar la llei electoral i d’ introduir elements que acostin la democràcia al ciutadà tot reduint el pes dels partits. Se’n parla com d’una urgència, ara que hi ha mala maror entre els nostres polítics. Em sembla encomiable aquest propòsit. Realment encomiable. Fins i tot, diria que parteix del diagnòstic que m’ha portat a l’avorriment de la política. Ara, sabedor de la impossibilitat, tot i el fons lloable, d’aquesta revolució des de dins dels partits, no les tinc totes.

Perquè, per evitar tornar a repetir com lloros la tan citada màxima de Fuster de “si no fas política, te la fan”, caldria que aquests polítics que ens volen portar a l’urna es dediquessin en cos i ànima a prestigiar la política. A restaurar-li el vell honor, a donar-li un to més alt, més digne. Em sap greu, però votar a la contra, perquè no hi ha més remei, no em serveix i no m’agrada. Ni tampoc vull que em diguin que va costar molt obtenir la democràcia i el sufragi universal. Ho sé, i en sóc conscient. De la Revolució anglesa del segle XVII fins ara, Déu n’hi do. Vull votar convençut i segur, amb el vent a favor, perqueè el meu vot reposi en la dignitat, el talent, l’esforç i el compromís.

Senyors polítics, no tenen cap excusa si volen reformar la llei electoral i introduir totes les millores que creguin - petites circumscripcions, llistes obertes o semiobertes, dobles llistes, primàries, etc. - per tan gallards objectius: Tenen un Parlament i un any. Treballin. Però recordin, de res no serviran les reformes estètiques si no li retornen l’ànima al fons de la política. I això és molt, molt més complicat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada