13 de novembre 2009

Segon Imperi

Quan algú parla de que s'hauria de retirar tal sèrie pel bé del jovent dels nostres dies, no sé perquè sempre se m'apareixen Gustave Flaubert i Charles Baudelaire als Tribunals on la França de Lluis Napoleó els havia portat per immorals. És evident que aquestes ficcions de noietes que somnien en eixamplar-se les sines no són Madame Bovary. Ni ha ho han de ser. De cap manera. Però, atenció, els moralistes sempre apareixen quan cal tapar les pitjors vergonyes alienes amb excés d'indignació. O no va ser una total barbaritat que Monsieur Le President Bonaparte accedís al tron imperial per mitjà d’un cop d’estat? És una constant en la història, que el moralisme de pa sucat amb oli sempre faci el caldo gros davant de qualsevol de qualsevol trivialitat, però no posi el dit a la nafra de les més absurdes decisions governamentals i polítiques. Per això no s’estranyin si avui encara alguns volen provocar amb les mateixes històries que a l’acomodatici, vulgar i tremendament enyorat, Segon Imperi. És tan fàcil!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada