04 de novembre 2009

Un senyor Rambles avall

Surto de la a estació subterrània de Plaça Catalunya, amb el rampell d’energia que et dona ser per fi a la ciutat. Cada la mateixa sortida a la llum del dia, i cada dia els mateixos metres cap a l’Ateneu. Passo per davant de l’FNAC esquivant els venedors, enquestadors i joves que volen convèncer-me de fer caritat a alguna ONG. Estic d’acord amb els lloables objectius que m’expliquen, però de ben segur que aquests es podrien aconseguir reduint a zero les despeses de les organitzacions en màrqueting i publicitat.

Arribat al pas de vianants de les Rambles, que buides, de bon matí i amb la cara neta semblen fascinants, em fixo en un senyor gran, àgil, carregat d’espatlles i alt com un Sant Pau. Travessem, i l’home correteja per la vora més exterior de les Rambles, per darrera de bancs i quioscos. Els cabells blancs i les mans a la butxaca dels pantalons, per sota l’americana. D’un bot salta a calçada, i esquiva taxis i ciclistes. No em puc estar de seguir-lo, però carregat com vaig se m’escapa. Camina dominant el paisatge, saltironejant i amb velocitat. Em venen al cap les imatges d’aquestes Rambles gravades a principis de segle, plenes d’homenets que salten, corren, caminen ràpid per efecte de la particular velocitat del cinematògraf.

El senyor gran continua Rambles avall, quan jo m’endinso cap al carrer Canuda. En aquell moment es gira i l’ancià àgil, carregat d’espatlles, alt com un Sant Pau, de cabells blancs i amb les mans a la butxaca dels pantalons per sota l’americana, resulta ser el Sr. Espar Ticó.

1 comentari: