18 de novembre 2009

Una llengua per fer versos?

Feia dies que es preveien espurnes. I avui han saltat. L’eterna disputa a la Universitat quan algun professor intentar fer una classe en català, amb normalitat, amb els estudiants forans. Avui el professor, que s’ha posat dur en el seu dret, i l’alumna, que porta dies fent canviar de llengua a tots els mestres, s’han enganxat en una discussió desagradable. No crec que tingui massa culpa la pobre noia grega que ha vingut a Espanya a fer un màster, i que per tant pensa que ja ha fet prou esforç intentant entendre el castellà. A ella li han explicat això, i dins d’aquest esquema es mou: Barcelona, Espanya, idioma castellà.

Els culpables deuen ser els centres docents que per por de no tenir estudiants estrangers, prefereixen jugar a mostrar al món un país sense llengua. Potser deuen tenir alguna responsabilitat uns estudiants molt catalanets però massa acovardits per defensar la seva llengua davant del relativisme de la majoria. O potser tot bé a ser culpa d’un país que en el seu camí determinat cap a la incertesa, mica en mica, sembla deixar la seva llengua només pels versos. O ni pels versos, perquè potser caldria entendre el país per entendre els poetes. Ni diaris, ni universitats ni política, només dècimes de Nadal.

Evidentment, no cal dir que el professor – un bon professional que ha escrit gairebé tota la seva vida en castellà- ha acabat fent la classe en castellà.

2 comentaris:

  1. I si el futur del català es juga a Catalunya, estem perdent la partida. No per culpa dels forans que venen i no entenen res de res ni tampoc volen, sinó pels que som d'aquí i ho consentim posant al mateix nivell el català que el castellà.

    ResponElimina