10 de novembre 2009

T'he vist

T’he vist a l’autobús, quan ja estava assegut uns seients darrera el teu. T’he vist de forma casual, i mira que m'he preguntat com és que no ens veiem, ni a la mateixa ciutat on sembla que vivim. Com és que vam perdre la relació, el contacte? Hi va haver un dia que vam deixar-lo, o va anar esllanguint-se fins a desaparèixer? T’he descobert, perquè com saps, la teva cabellera sempre és i serà inconfusible. Aquell doll de tirabuixons rojos, que tan m’agradaven! I com de fascinat em tenia el teu nom de ressonàncies italianes! Confesso que darrera del llibre i de la senyora que,finalment, s’ha assegut al meu costat t’he espiat per assegurar-me que fossis tu. Estaves sola, en silenci, i els teus ulls anaven d’un llibre al mòbil, i del mòbil a un entrepà que has tret de la bossa. Eres tu, i no t’he dit res.

Confesso que durant un instant he estat temptat de canviar de seient i asseurem al teu costat. Però sempre he estat covard per les emboscades i m’han fet por les sorpreses. Perdo la noció del temps quan no controlo la situació. Ho hauria pogut fer. Canviant-me de lloc, la senyora del meu costat hauria estat més còmode i jo no hauria baixat de l’autobús amb tants cabòries!

Ara davant l’ordinador, la memòria traïdora converteix les nostres converses en quelcom meravellós, que no sé pas si va ser. Converteix les nostres passejades camí de l’escola en com una petita galanteria que – coqueta – em permeties. Llavors tu volies fer filologia catalana, tenies un entusiasme viu per la literatura, i jo pensava que la meva il•lusió era això del Dret, i parlàvem de llibres i vides per viure. Si hagués pogut t’hauria explicat com m’equivocava amb els estudis i l’esdevenir, i quins senders s’han obert amb meu pas. T’hauria explicat mil i una històries, mil i una descoberta que he fet darrerament. O potser no. Hauria volgut que m’expliquessis que ha estat de tu en tot aquest temps. Sovint he trobat gent a qui – per cortesia – he escoltat vida i miracles. Avui m’hauria agradat que m’expliquessis que has fet tots aquests anys. Ara que ets més gran i més sàvia però, intueixo, igual de misteriosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada