31 de desembre 2009

Aquest any

El 2009 ha estat un any estrany. Vaig començar-lo amb quimio i l’acabo amb ètica. Vaig iniciar-lo essent un malalt i l’acabo com a estudiant d’un màster de Periodisme. Literàriament ha estat un any de descobertes: De Plató a Thomas Mann, de Robert Frost a Marcel Proust.

Aquest any l’he intentat compartir amb els meus bons amics de sempre i els nous camarades. He estat a Oxford, i he conegut el Mas Pla.... i incomptables vegades m’he aixecat a l’estadi o davant del televisor per celebrar un any llegendari pel Barça – Copa, Lliga, Champions, Supercopa d’Espanya, d’Europa i Mundial de Clubs. Pel que fa a espectacles, - a banda d’òpera - he pogut veure en directe a Leonard Cohen i U2, i això fa història. Els moments oficialment històrics, la solemne política, els grans discursos.... ja veurem.

Ben bé que en aquests 365 dies he tingut temps per la ràdio, pels articles, pels cafès, copes i rialles, fins m’he deixat seduir per la Barcelona de 1914, i poc a poc encarrilo el futur, que és demà.

Els escenaris on he viscut l'any 2009 han estat l'hospital, l’Ateneu i ben aprop dels meus estimats. L’he viscut per tot arreu. I fins així el veig ple de records, de somriures, de pensaments, d’algunes decepcions i moments d’indecisió, però sobretot d’esperança i d’il•lusió.

Per l’incert futur no demano massa, només que la dècada que ve, si pots ser, sigui tan rica com aquest any, tan prodigiosa com aquests mesos, tan meravellosa com aquest any que va començar trist i ha acabat com mai.

Bon any 2010!

5 comentaris:

  1. Molt bon any, Ramon!

    Em referia al Mas Pla de Llofriu.

    ResponElimina
  2. Joan, Bon any. Escullo aquesta manera per felicitarte ja que he extraviat (mira per a on!) el mail que em vas enviar amb les coordenades teves.
    Envia'm, si et plau, mail i telèfon.
    Estem en contacte.
    Enric Canals

    ResponElimina