17 de desembre 2009

El toro i la llibertat

No he anat mai a cap "corrida", i quan vaig tenir l’oportunitat de veure en directe al mestre José Tomás, la mala fortuna em va enviar a l’hospital. Però no m’agradaria passar sense dir res d’aquesta fal•lera prohibicionista que corre pel Parlament del país: Animalisme estúpid, ben sacsejat amb el més ignorant desconeixement de la pròpia història i amb bones dosis de sectarisme, d’oportunitat política i del més perillós bonisme embolcallen tot aquest moviment antitaurí que campa.

De l’animalisme podríem dir – ras i curt – que quan algú va començar a estimar-se més un animal que una persona, el món va començar a girar malament: Del gos de Hitler a les bones dones que alimenten els gats i els coloms del carrer. No trobo malament que la gent mostri tendresa per una mascota, per un animaló però no confonguem les coses. Qui no estima els seus semblants poc pots estimar-se un arbre o un gos.

Sobre la nostra història: Catalunya, país mediterrani, és terra de toros molt abans de que aparegués tota aquesta bajanada de la “fiesta nacional” i que la Festa fos associada als valors més tronats de l’espanyolisme - a qui la vam regalar -. De la tarda de Sant Jaume del 1835 a la plaça de toros d’Olot, de Companys presidint “corrides” a la Monumental al genial Mario Cabré.

Pel que fa al fanatisme, a la curta volada, al sectarisme i tots els mals que tenallen una vida civil normal, i no de manicomi, sembla que en parlem massa sovint, i no és qüestió de retornar als plors i laments.

Però és que sense dir res de tot això, només quedaria l’argument més ferm i més sincer per defensar les curses de braus: La llibertat. El desig de que, com a homes lliures, visquem en una societat lliure, on el poder i l’autoritat no s’endinsin més enllà del que els toca en la nostra vida social, sense marcar-nos el pas segons les seves filies o les seves fòbies. I si avui dedico l’article a parlar d’un tema com aquest és pel perill de que oblidem aquest principi democràtic, liberal, cívic. No fos cas que a força de tan buscar una societat ideal, l’amor, la fraternitat, acabéssim marejant la perdiu – perdonin la salvatjada contra el pobre animal – i malbaratant la democràcia que tan diem estimar.

5 comentaris:

  1. I la llibertat dels braus? I si jo li clavo unes "banderillas" al meu veí y després li foto una espasa al coll, també és llibertat? Les festes de gladiadors de l'Imperi Romà era llibertat també? O què és llibertat?

    ResponElimina
  2. El discurs liberal ja el sabem. La llibertat és una paraula usada des de l'extrema esquerra fins a l'extrema dreta. La llibertat de matar animals fent-los patir és un exemple. A més, la llibertat en el liberalisme implica diners per poder comprar els drets, si no tot queda en paper mollat; com és el cas del dret a l'habitatge, a un treball digne...

    ResponElimina
  3. Sr. Anònim 2, com bé sabrà si estudia dret constitucional, els drets a un habitatge i a un treball digne són, efectiva i jurídicament, paper mullat. És a dir, el que se'n diu "Principios rectores de la política social y económica". La llibertat d'expressió, la igualtat o la inviolabilitat del domicili, per dir-ne uns quants, són drets constitucionalment reconeguts i d'efectivitat directa, però que ens pertanyen directament en tan que homes. Perquè sempre, evidentment, parlem de drets humans, és a dir drets dels homes, i no de les bèsties.

    ResponElimina
  4. Visca la llibertat (de torturar toros, de fer baralles de gossos o de galls, de fotre foc a les banyes dels bous, de matar els gossos quan ja no serveixen per caçar, etc...). Visca la llibertat, no vull que prohibexin anar a 200 per hora per la carretera, violar dones o pegar-les, llibertat, llibertat per fer el que em doni la gana! Això si: hi ha d'haver tradició i costum que avalin aquesta llibertat...
    Podriem intentar recuperar les lluites de gladiadors (era costum i tradició fa un temps).

    En fi, jo penso a l'inrevés: qui no estima als animals i als arbres no pot o no sap estimar les persones.

    Ah! m'ho deixava: no si val barrejar naps amb cols. Parlem de matar animals torturant,fent-hi negoci i espectacle, no de catalans i espanyols i les seves relacions d'amistat o no...

    ResponElimina
  5. Voteu SI!!!ENQUESTA A TV3: El Parlament de Catalunya ha de prohibir les corrides de toros?

    Entreu i voteu, només són 2 segons! I va guanyant el NO!

    COMPARTEIX! QUE VOLI!

    http://www.tv3.cat/enquesta/31732/El-Parlament-de-Catalunya-ha-de-prohibir-les-corrides-de-toros

    ResponElimina