08 de desembre 2009

I a la tia Pepa li darem un tall (Article publicat a Valors)

Any rere any ens sembla que comencen més aviat les tradicions nadalenques. Fins i tot sembla que s’avancen al fred i al desembre, a la pròpia temporada de festes: La fira de Santa Llúcia, les decoracions amb motius nadalencs de les botigues, la compra de loteria... tot deu començar la darrera setmana de novembre.

Les primeres setmanes són les de fer el Pessebre. Si hem comprat alguna figura nova circula ja dies abans pel menjador, contenta d’haver arribat. Tenim la molsa, i tenim el suro – que guardem d’un any per altre. Tenim la sorra, i tenim les penques. I les figures de sempre, que s’afanyen a sortir de les vitrines on viuen tot l’any.

A continuació, les anades a Plaça: fruites, verdures, el pollastre, panses i pinyons, els galets, la carn d’olla... La mestressa ben ordenada, ja ho té tot al cap. I el cava, els vins, els turrons i les neules. El rebost va fent tabola, ja s’oloren els dies de festa.

El que ja no rebrem són postals i nadales. La nostra bústia ja no en guardarà cap, i aviat el poema que els nens reciten de l’escola tancada, el carter, la senyora Pepa i el seu fill Pasqual serà pur anacronisme. A hores d’ara, rebem missatges de text, e-mails, i tota classe de felicitacions virtuals, absolutament creatives i elaborades. Els temps estant canviant, per si algú ho dubtava.

I amb els millors desitjos repartits pel món, amb les darreres encaixades de felicitació fetes, amb totes les obligacions festives complertes, arribem a Nadal – que sempre és el 25 de desembre i fa fred. Nadal de llevar-se aviat, de preparar la taula, de remors de cuina on es feineja, de perfums càlids d’escudella, de Pessebre vetllant la sala i de familiars que van arribant.

Aquest dinar de Nadal s’allarga. Van sortint plats, van naixent brindis. Anem gaudint d’aquesta festa de Nadal, que des de tants punts de vista s’intenta definir i continua sent un misteri. Un misteri de caliu, de joia, de llum.


Publicat originalment al número de desembre de la revista Valors, dins la meva secció "Plaers de ma vida".

1 comentari:

  1. Bonic ambient de Nadal que descrius. Ara bé, jo recordo més Nadals calorosos que no pas freds i molts Nadals que de neu només hi havia la farina del pessebre.
    Una de les decepcions primeres a la vida recordo que va ser a l'adolescència, quan ja no notava la màgia del Nadal. Veure com s'anava esvaint d'any amb any. Aquesta màgia torna amb els fills petits i després va desapareixent de nou. I la vida va passant...
    Saut hi hagi i Bon Nadal d'avançada!

    ResponElimina