15 de desembre 2009

La batussa estúpida

Les reflexions escrites diumenge a la nit han quedat ja antigues. De nou, en una prova més de l’antropofàgia nacional, hem assistit al trist i penós espectacle d’acusacions creuades, retrets i protagonismes mal digerits.

És evident que en algunes poblacions la participació ha estat molt baixa, i sembla que no s’ha organitzat la consulta amb la seriositat i rigor que han imperat en d’altres comarques. Alhora, és també habitual que un procés de la peculiaritat del viscut aquest cap de setmana provoqui l’aparició de comportaments messiànics i redemptors en part dels seus protagonistes. Tot ha fet que a primera hora d’ahir ja tinguéssim la batussa en marxa.

Cap d’aquests episodis llastimosos pot amagar el fort desig de parlar clar d’amplis sectors de la ciutadania, ni desmerèixer el treball voluntariós i constant d’un munt de ciutadans desinteressats i compromesos i l’estusiasme dels milers de votants que van participar en la consulta. Ara bé, de veres havia de quedar aquest record agre, incomprensible, del 13 de desembre? No en teníem prou amb la repercussió mediàtica assolida al món? No era suficient haver situat – com dèiem – la independència de Catalunya en el centre del debat polític?

Cada vegada és més esgotador assistir a l’ascensió i assumpció de profetes, taumaturgs, sibil•les, àngels, arcàngels, querubins, serafins i tota la cort celestial. Tots ells es creuen cridats a salvar el país, a assenyalar el sender de la fe, a portar-nos a la terra promesa. Tots els amb túnica blanca i des de dalt la muntanya, es creuen la salvació i la vida i estant segurs de quin és el camí recte cap a la llibertat nacional. Llàstima que amb el seu comportament de pastorets, només facin que el desconcert i el desencís retornin, una vegada més, al cor del catalanisme, destrossant les il•lusions que tan havia costat bastir. Caldrà tornar a treballar, a pensar, a teixir, perquè tot plegat, ni fet expressament, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada