04 de gener 2010

Fer-se gran (Article publicat a Valors)

Sovint, el detall més insignificant ens ve a dir que l’edat s’assembla a un rellotge d’arena. Cada minut, cada hora, cada dia, cau un granet més de sorra. Cada setmana, cada mes, cada any, som una mica més grans. Un esdeveniment del que se’n celebra el vintè aniversari, i nosaltres recordem nítidament; un nen que coneixem des de que va nàixer i ara ja és un vailet, papers de quan anàvem a escola que trobem per casualitat; el nostre aniversari, un any més.

Segurament ja hem acabat d’estudiar, ens obrim camins incerts cap a la maduresa que any, rere any, ens la situen més enllà. O potser no, potser encara vaguem sense destí mentre esgarrapem per uns dies el despreocupat “forever young”. Fins i tot ens creiem a temps de prendre un altre sender, de girar cua i tornar a començar, sempre amb l’experiència curulla de moments i vivències.

Sabem que ja no som uns nens, en som conscients. Ens voldríem allunyar de l’estèril rebequeria infantil, de la vanitat adolescent i de la xerrameca neuròtica. Voldríem ser serens i savis, invencibles i tendres... però ja no podem esperar de la vida ser una espècie de superherois, una vida més, un bonus track. Som. Som els fills de les nostres experiències ja, som els qui encara hem de demostrar, però no tenim l’excusa del serem.

I quan el desànim de veure’ns grans, de veure’ns despullats del poder de dir-nos mentides ens pugui atrapar no s’hi val ja embriagar-nos, com recomanava Baudelaire “per no ser esclaus martiritzats del temps” perquè fins i tot ja no sortim tan com solíem, i ens ve més de gust un bon sopar i una conversa.

Ens hem fet grans, ja no som els nens que vam ser ni els despreocupats de dinou anys. Podrem dir que som una mica més experimentats, en defensa pròpia, i segurament mantenim la curiositat inicial, però no sabrem de cap manera si tot plegat és una maledicció eterna o un benaurat plaer. Vostès mateixos, ens hem fet grans i no recordem que volíem ser quan hi arribéssim.

Publicat originalment al número de gener de la revista Valors, dins la meva secció "Plaers de ma vida".

1 comentari:

  1. Que aquest 2010 li sigui de gust, senyor Safont. I que continuï escrivint amb la mateixa assiduïtat i la mateixa excel·lència que ens ha regalat -especialment- aquests últims mesos.

    ResponElimina