14 de gener 2010

A la desesperada

Les enquestes no podien ser més funestes. La derrota sembla que després de 30 anys de govern ininterromput del mateix signe polític està més a prop que mai. D’aquesta manera, amb la por al cos, i sense encomanar-se a Déu ni al diable, l’Alcalde Hereu ha aparegut anunciant a bombo i platerets la – seva – intenció d’optar als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. Evidentment, a ningú se li escapa que tot plegat fa ferum a Fòrum de les Cultures.

A més, l’anunci del batlle de Barcelona, amb premeditació i traïdoria , ha agafat en fora de joc a tothom, obligant-los a donar suport a la seva cortina de fum. Per la seva banda, la reacció estúpida i histèrica de Jaca (que no sé quantes vegades li han de dir que no la volen com a seu olímpica) encara donarà oxigen a la proposta.

Barcelona ja va ser olímpica. I ho va ser amb un èxit espectacular i indiscutible. Al bon record hi ha comptat les calamitoses seus posteriors i la nostra tendència natural a la nostàlgia. Però si els Jocs del 92 van ser una bona manera de posar Barcelona al món i recuperar l’autoestima de la ciutat, l’herència maragaliana enverinada del Fòrum de les Cultures va convertir-se en un despropòsit saturat d’estètica i ètica new age.

Avui, quan més necessitada està Barcelona de lideratge i reformes urgents i precises, la solució dels qui des de 1979 tenen majoria al saló de la Reina Regent és apostar per una proposta megalòmana que una vegada més ha de transformar la ciutat, una sortida endavant a la desesperada que esperen que els salvi d’una previsible derrota més que no pas alleugeri cap dels molts problemes que té la ciutat, i que aquesta vegada no se solucionen amb reformes urbanístiques i crides al turisme.

Tot plegat, la bola de neu que engolirà als governants desesperats que no conceben cap altra proposta que continuar adormits en uns usos i costums repetits, desganats, sense possible cop de timó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada