11 de gener 2010

La feina ben feta

Avui el Barça ha començat el partit d’avui amb el Tenerife - del record - molt malament. La imperícia de Márquez i el poc encert del mig camp han estat apunt de costar-nos un gol, o més. L’estava escoltant per ràdio, i per fortuna tenia la feina acabada, sinó m’hauria posat encara més nerviós. Finalment han arribat els gols. Un, dos, tres, i fins a cinc hem fet aquest vespre al Heliodoro Rodríguez López, amb hattrick de Messi. Un resultat aparentment de patxoca que no ha agradat gens a Pep Guardiola, i així ho ha fet nota a la sala de premsa.

Sovint fem les coses de qualsevol manera i la fortuna ens fa que ens en sortim. És això tan nostre de si l’encerto l’endevino, no ve d’un pam, tal dia farà un any, pel broc gros. La improvisació i encomanar-te als déus. De tan en tan, però, hi ha algú que ens recorda que així no es fan les coses bé.

A L’anunci d’inspiració pujolista que ha fet Estrella Damm , la radiant Irene Montalà ens diu – després d’imatges d’en Pep i l’equip – que la feina ben feta no té fronteres ni té rival. Avui, Guardiola trencant l’esperit d’eufòria després de golejar un equip que al principi del partit es veia passant-nos per sobre, tot i les seves limitacions, ens ha tornat a recordar que que podem salvar un partit, una nota, un encàrrec, una feina... però si volem triomfar, anar més lluny, ser els millors, ens cal fer sobretot les coses bé.

I fer les coses bé vol dir estar preparat, treballar, ser curiós i no estar mai satisfet, tenir la dosi d’ambició justa per voler ser el millor i no acontentar-se amb fer les coses de qualsevol manera. Potser llavors no es tenen rivals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada