22 de gener 2010

La novel·la dels alegres anys 20

Qui era Jay Gatsby? Era, com deien, un espai alemany durant la I Guerra Mundial? Un nebot del Kàiser? Era potser un contrabandista d’alcohol? Tots s’ho preguntaven mentre acudien en massa a les sumptuoses festes que organitzava a la seva residència de West Egg, a les afores de Nova York. Allà, en aquella mansió, hi havia tot el luxe que un convidat podia esperar, tot el plaer que es pogués processar. Tot i això, sempre queda un pòsit d’insatisfacció, de tristesa, de desànim en l’amfitrió, que semblava organitzar aquestes vetllades amb un objectiu inacomplert.

Retrat d’una època i d’una forma de viure-la, Francis Scott Fitzgerald traça uns individus desvagats, de festa en festa, i de temps en temps. La generació que ha passat la Guerra Mundial, i viu l’avui com si no hi hagués demà (I quin demà els espera!). Rics no immunes a cap pecat humà ni a perdre’s pel camí, nois i noies massa viscuts per fascinar-se, massa joves per no ser ingenus. De tots ells, potser només Nick Carraway ens és presentat com un home prou generós com per buscar una complicitat amb Gatsby – o potser d’alguna manera, deixar-se utilitzar per ell, en aquesta història d’amor plena de cotxes, d’alcohol, de nits, de jazz..

Fitzgerald, amb una vida digna dels seus “Gatsbies”, va acomplir amb El Gran Gatsby una de les més famoses obres de la generació perduda... aquella generació que va passar per tots els estadis d’aquesta novel·la: el luxe, l’alegria, la melangia, la desesperació i la tragèdia.


El Gran Gatsby. Francis Scott FITZGERALD. Ed. 62. Les millors obres de la literatura universal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada