25 de gener 2010

Naixement

Vaig néixer tal dia com avui, un 26 de gener, de fa 26 anys entre els carrers Casanova i Villaroel de Barcelona, a l’Hospital Clínic i Provincial, més aviat cap al tard. La Transició s’havia esllanguit, Felipe González consumia el seu segon any de govern enmig de conflictes laborals i l’URSS encara tenia un peu a mig món.

Tot i l’assenyalat del dia, el meu paper aquell dia de 1984 va ser molt minso. La veritable protagonista d’aquell dijous va ser la meva mare. Havia sortit de comptes ja feia dies, i jo em resistia tossudament a néixer. El part va durar hores, i finalment vaig treure el cap a les onze tocades de la nit. Noctàmbul per una nit. La nit del meu naixement.

Cal dir que – literalment - em van haver de treure d’allà dins, doncs m’hi devia trobar la mar de bé. Com he dit, la que va viure i patir el meu naixement va ser la meva mare, que per aquelles dates tenia vint-i-set anys. Un més dels que avui celebro. El meu pare – tres anys més jove – a l’edat que tinc ara, ja s’havia fet un fart de portar-me a coll.

Allà a l’Hospital, esperant-me hi tenia el meu pare – que, evidentment, va immortalitzar el moment – i les meves dues àvies.. No sé com va anar el fet de posar-me el nom de Joan. Abans de veure la llum, els meus pares no sabien si seria un nen o una nena, i tenien alguns noms triats. Vaig ser nen, i Joan em va escaure. Aviat vaig conèixer, també, els meus avis, l’Alfonso – que de seguida va decidir que seria soci del Barça – i en Francisco, de qui en vaig ser el primer nét.

4 comentaris:

  1. Això que no sàpigues perquè et van posar Joan... no ho sé... jo, si fos tu, miraria d'informar-me @:D
    Per molts anys!!!!!!!!!!

    ResponElimina