13 de gener 2010

Parlar del temps

Aquest dies vivim un autèntic allau d’informació meteorològica. Neva arreu, fa molt fred, plou i hi ha ventades. Som al mes de gener. I que s’esperaven? La notícia seria que nevés al mes de juny, tot i que alguns ho podrien prendre com un miracle o el presagi de la fi del món. Llavors si que estaria justificat obrir amb la notícia del temps... però mentre nevi a Puigcerdà a primers d’any, ocupar cada dia quinze minuts de telenotícies, infinits segons de ràdio i unes quantes planes de diaris, em sembla informació prepolítica, dictatorial, franquista. Parlar del temps per no parlar de res.

La informació de serveis té utilitat, però al nostre país vivim una autèntica devoció pels endevins de la meteorologia, inaudita al món. Són estrelles, amb molts minuts de televisió al seu servei, i amb èxit absolut. Indiscutibles. S’imaginen un corresponsal als Estats Units o un analista econòmic amb deu minuts al seu servei per aportar dades, presentar reportatges o tenir feed-back amb els televidents?

Personalment mai m’ha agradat la informació del temps. No m’interessa. Si plou agafaré el paraigua. Si fa fresca em posaré una jaqueta, i si fa un sol espatarrant ulleres de sol. Parlar del temps em sembla una autèntica buidor, l’excusa per no ficar-se en política ni en problemes. Qualsevol dia després de parlar de les calamarsades, ens apareixerà la inauguració d’un pantà. Alerta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada