04 de gener 2010

Pel cantó de Proust


L’entrada a l’obra de Marcel Proust no pot haver estat millor. Per “Combray”, per l’entrada principal, per la primera part de “Pel cantó de Swann, primer volum de “A la recerca del temps perdut”. Aquest primer llibre de la magna obra de Proust, editada molt bellament per Viena i brillantment traduïda per Josep Maria Pinto, amb el desig de posar al davant del lector el text de l’autor francès i deixar que aquest parlés, sense que es notés en excés la mà del traductor, enceta alhora l’esperança de poder continuar en la nostra llengua i en el nostre temps els camins de “La recerca”.

El poder suggerent i atractiu de l’obra de Proust, l’atmosfera sensorial i sentimental que embarga al narrador, i la dèria pel temps ja estant totalment prefigurades en aquest primer volum. El record que, des del llit s’inicia de l’estiueig a la vila prop de París, el campanar de l’església, la mare, i – evidentment – la famosa escena que dota l’estil de símbol: el tros de magdalena sucada en un té, evocació d’aquelles visites a la tieta Leonie...

Entusiasmat m’explicava Josep Maria Pinto, que “Combray”, és dins de la gran catedral de “A la recerca”, la més belles de les petites capelles. I com endinsant-nos en aquest sagrari íntim, ornat i ple de detalls, proclamem la nostra fe en la literatura i ens convertim en devots de la sensual, melangiosa, sensible ploma de Proust, tot fent-nos evident el desig de seguir els camins de Swann i de Guermantes, de seguir l’adolescent curiós darrere dels arçs blancs, en la visió de Saint-Hilairie, per entre els camins del seu paratge.

L’experiència és formidable, contagiosa i incurable. Entrin-hi, si els ve de gust.

Combray de Marcel PROUST. Traducció de Josep Maria Pinto. Ed. Viena, Col. El Cercle Viena.

1 comentari:

  1. Gràcies, Joan, per l'esmet i l'entusiasme. Espero que la gent s'animi, perquè l'experiència, certament, s'ho val.

    Una abraçada,

    Josep Maria

    ResponElimina