18 de gener 2010

Que fàcil!

Davant de les reaccions dels països occidentals al terrorisme o els intents d’ordenar la immigració, sempre hi ha l’article fàcil de fer. Un article d’aparença profunda i dolguda, que permeti assenyalar i situar-te al capdamunt del pedestal de la superioritat moral. Un article agraït.

Quan un fanàtic intenta fer volar un avió pels aires, la reacció natural d’un govern responsable és extremar les mesures de seguretat, trobar formes de filtrar els qui utilitzen els avantatges d’un món interconnectat per traspassar la por, i depurar totes les responsabilitats que calguin.

Quan la manca d’una política clara dels governs en un tema tan delicat com la immigració il•legal, converteix en insostenible la gestió dels serveis públics i la convivència ciutadana, el sentit comú i el principi de subsidiarietat ens indiquen que l’Ajuntament ha d’intentar prendre les mesures que consideri adequades per evitar situacions indesitjades.

Ara bé, sempre hi ha qui es creu amb molta més saviesa que la resta, amb més principis i amb més judici. Tan des de la tribuna d’oradors, des de la tertúlia de la ràdio o el comentari del tallat. Els americans – i els francesos, anglesos, italians, i aviat els espanyols – volen controlar el món a través de la seguretat, que – com sap tothom – és la pitjor enemiga de la llibertat. L’Alcalde i els regidors del govern municipal de Vic (CiU, PSC i ERC) són uns xenòfobs i uns racistes que fan el joc a l’Anglada.

Aquest és l’article fàcil que no faré mai. Hi ha temes complexos que cal preparar i defensar adequadament, i de cap manera es ventilen amb un titular o una frase per quedar bé. No he entès mai com alguns sempre els tenen apunt, a tan el quilo, ben fàcils de fer i consumir. Evidentment a continuació de l’article fàcil no hi ha mai cap possible solució. Mai hi ha cap proposta. Que fàcil!

4 comentaris:

  1. Però la teva opinió al respecte quina és? Perquè no veig que et mullis en cap sentit.

    ResponElimina
  2. Mercè,
    S'entén perfectament que l'opinió d'en Joan és pensar sobre la qüestió, debatre-la a fons, en aquest cas concret.
    Felicitats, Joan. Jo no ho hauria dit millor.
    joan

    ResponElimina
  3. "l'opinió d'en Joan és pensar sobre la qüestió"?? Això no és cap opinió.
    En tot cas, hi ha una opció més fàcil encara. Consisteix en escriure un article denunciant com cauen en lo fàcil els altres articulistes, sense dir res més. Una mena de joc verbal del que només se n'extreu una conclusió: a l'articulista li repugnen els arguments dits bonistess, fins i tot es pot dir que basa tots els seus raonaments a la contra dels bonistes, però acaba sent el revers de la mateixa moneda.
    He dit.

    ResponElimina
  4. També et deixo aquí el comentari per si de cas el meu admirat Sostres m'el censura, cosa que m'extranyaria, però en fi per si de cas.

    Safont, un dia en podríem parlar amb més deteniment de l'article fàcil i de com n'és de senzill titllar d'éssers que ens les donem de superiors morals als qui diem que el que passa a Vic és inadmissible, o com ho dius tu, a la frase fàcil. Si aquesta és la vostra forma de justificar la mesura, tildar-nos als qui la critiquem amb paraules de racisme i xenofòbia, de superiors morals i de populistes sense cap rigor, llavors callem del tot i ens dediquem a fer articles de complexitat jurídica, si vols. Davant el problema real de la immigració a Vic o a d'altres municipis catalans i espanyols la mesura de l'alcalde és senzillíssima, tan senzilla com les frases fàcils de les que tu parles. No sé si davant una mesura tan senzilla hi ha resposta complexe i amb la suficient profunditat que la pugui desvirtuar. Crec que és més adient dir-li's racistes a la cara com a forma de frenada, de contenció, per contenir-los, si ho vols més clar. Però és que a més és una mesura dràsticament populista precisament per la seva simplicitat, feta només per exaltar les masses i no per resoldre el problema. Ara bé, si tu creus que la mesura és adient, en comptes de referir-te a nosaltres i a mi esclar de puretes sense pecat, de starets de la moral, podries donar també una solució o almenys justificar perquè creus que la mesura és necessària. Perquè aquí el que passa és que quan els bons -dit irònicament- us preguntem perquè recolzeu la mesura o perquè no la critiqueu amb arguments sòlids, aquí llavors calleu, el silenci s'imposa. Qui és el frívol llavors? Qui és l'home fàcil?

    ResponElimina