12 de gener 2010

Sopars d'aniversari

Ens reunim ja només quan algú fa anys, de gener a desembre des de fa temps. Costa triar lloc, i sovint no hi podem ser tots. Potser alguna vegada hi hem acudit per obligació, sense masses ganes de tornar a parlar de fa més de quinze anys, de recordar les mateixes sèries de televisió, d’explicar els acudits de sempre.

Però ens agrada celebrar els anys, i un cop a taula comencen les bromes. Fa tants anys que ens coneixem que sobra qualsevol comentari previ. De seguida som al dia, i tots tenim alguna cosa nova per explicar-nos. Sovint han passat alguns mesos entre sopar i sopar. Però entre copes i rialles, de tan en tan, apareix la “depressió” de veure’ns grans, just nosaltres que ens vam conèixer en bata i alçant un pam de terra. Si llavors el nostre món era el pati, i fins ell ens el volíem menjar, avui el nostre món hauria de ser el futur i ja no valdria ser de sucre, ni negar-se a jugar.

I quan marxem, rememorant aquella història infantil que encara ens fa riure, potser algú lamenta que només ens veiem d’aniversari en aniversari, de gener a desembre, i que ho hauríem de repetir més sovint. Tots diem que sí, convençuts però que ho hem d’assumir, cada vegada ens atrau més un passat feliç que un present fressat. El passat d’aquests sopars d’aniversari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada