09 de febrer 2010

De la biblioteca al jardí

Nois i noies de menys de 25 anys en una institució centenària

De la biblioteca al jardí

L’Ateneu Barcelonès experimenta un sorprenent rejoveniment gràcies a l’afluència destacada d’estudiants que el redescobreixen com a lloc d’estudi i punt de trobada.

Text: Joan Safont Plumed.

L'Anna estudia Filosofia a la Universitat de Barcelona, té 24 anys i és una sòcia assídua de l'Ateneu Barcelonès. Va arribar-hi de la mà d'un amic, i ha acabat formant part d’una colla que té el Palau Savassona com a lloc de trobada. Principalment hi va a estudiar i a buscar llibres que no troba enlloc, però considera l'entitat, “una microciutat on hi ha espai per tot. Per l'oci i per estudiar”. L'Anna ja té una rutina a la casa, repartida entre la biblioteca, el bar i el jardí.

Tothom sap que l'Ateneu Barcelonès és una institució històrica i que disposa d'un estatge noble al carrer Canuda. Alguns coneixen el seu paper clau en la vida social i literària barcelonina. Però, més dubtes genera l’edat en que hi entren els socis actualment. Josep Pla tenia 22 anys quan, segons explica al Quadern Gris, el “donen d’alta a l’Ateneu Barcelonès –soci transeünt: 7,50 ptes. mensuals”. L’escriptor Carles Soldevila estudiava dret i tenia 20 anys quan va accedir-hi, i el periodista Eugeni Xammar explica a les seves memòries que en va ser expulsat arran d'una bretolada.

A la Carla, de 17 anys, li van regalar pel Nadal de fa dos anys la inscripció a un curs d’escriptura de l'Ateneu. “I acabat el curs m’hi vaig quedar”. Al pati, prop de les tortugues i el sortidor, comparteix taula amb en Dani, de 19 anys, estudiant universitari, que, després d’haver assistit a algunes conferències, fa quatre mesos també es va fer soci de l’Ateneu. Es van conèixer a aquí mateix, tot fent un cafè.

Com comenta el President de l'entitat, l'arquitecte Oriol Bohigas, els principals motius que porten els joves a fer-se socis - són en general – l’escola d’escriptura i els descomptes en la quota per a menors de 26 anys. Reconeix que s’ha produït un canvi en l’edat mitjana dels associats quan han entrat a la casa gent de menys edat, “sense tenir cap programa específicament adreçat als joves, sinó que es tracta de joves amb interessos adults”. Bohigas explica que quan el 2003 va accedir a la presidència, no hi havia ningú de jove, però avui ni que sigui mirant les dades de nous socis es comprova aquesta dada, tot i que no existeix una estadística completa sobre els socis de la casa. El president comenta que s’ha plantejat en diferents ocasions si potser a l’Ateneu li caldria programar activitats dirigides al joves, però segons diu “és molt discutible què vol dir activitats dirigides als joves, perquè la cultura admet diferents formes de transmissió, però existeix una cultura per menys de 30 anys i una cultura per menys de 80?”. Potser això, segons el seu parer, es la causa que no es trobin grups estables o homogenis de joves, sinó que aquests es reparteixin segons els seus interessos culturals.

Al bar, un dels llocs més concorreguts, en Toni, veterà cambrer de la casa, confirma l'augment de socis joves que s'ha produït. Creu que donen alegria, però algun inconvenient “Ara que per fi havia aconseguit que ningú poses els peus sobre les tauletes, m'hi hauré de tornar a esforçar”.

El jardí té el cor robat als socis menors de 25. Així ho confirmen l'Ona i la Júlia, de 17 anys, que fa poc més d'un any que són sòcies. S'hi van apuntar sense conèixer la història de l'entitat, i ara quan a classe de literatura catalana els parlen de Pla o Sagarra i la vida de l'Ateneu, els fa molta il·lusió i el senten proper. Quan el jovent baixa al pati a fer una pausa en l’estudi, un cafè o una cigarreta es produeix una convivència peculiar de socis de la tercera edat amb socis adolescents. Tot i el poc contacte que ambdós grups d’edat poden tenir a priori, algunes vegades es produeixen coincidències interessants. Com la Carla i l’Ignacio, soci jubilat, que s’han trobat xerrant, gràcies a la curiositat d’ell, sobre els projectes d’estudi de l’ella.

A prop, un altre soci d’edat, en Joan, es mostra més escèptic. Segons diu, el jovent ha evitat que “l'Ateneu es convertís en un casal d'avis”, fet que “obligarà a canviar l'estatus de l'entitat, que originàriament era com un club anglès amb tots els serveis”. Es mostra satisfet amb els joves, però voldria que s’impliquessin més en la vida de l'entitat. Sinó, diu, “que fan, a banda de l'aspecte decoratiu?”.

El que és evident és que una de les institucions culturals més conegudes i estimades de la ciutat de Barcelona, pren aire i s’endinsa en la nova dècada amb l’entrada d’un nou grup de socis molt joves que reparteixen el seu temps entre l’estudi a la biblioteca i la vida social al jardí, i això que de ben segur que comportarà l’adaptació als temps presents d’una entitat centenària.

Reportatge elaborat per a l'assignatura "Reportatge en Premsa".

5 comentaris:

  1. M'encanta aquesta barreja! és molt enriquecedora i interesant...
    Per cert, on és l'Ateneu? Sóc nova a Barcelona, i encara estic coneixent la ciutat... de mica en mica... i cada vegada em sorprès més i més!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Safont, d'això se'n diu reciclatge, molt bé, és una tècnica que a mi m'agrada molt i que practique, no només al meu blog, també al màster.

    ResponElimina
  3. Trobo que aquesta assignatura escriu prou bé, per ser un assignatura, és clar...
    (per no és el mateix que per a)

    :P

    ResponElimina
  4. Gràcies Lola. L'Ateneu Barcelonès és al carrer Canuda molt a prop de la Plaça Catalunya i les Rambles. És un dels secrets de la ciutat.

    Manuel, ens les sabem totes!

    Imperdonable. Tot i que l'assignatura segur que se'n sortiria soleta.

    ResponElimina