30 de març 2010

És cosa nostra, només? (Article publicat a l'Espai Hayek de la Fundació Catalunya Oberta)

Ja fa força dies que escoltem per ràdio i televisió com una veu seductora i alhora enèrgica ens recorda que d’aquesta situació econòmica (i suposo que social i política) només ens en sortim entre tots, en traducció literal de l’original castellà que dóna nom a la campanya i al lloc web. Qualsevol misteri desapareix quan sabem que tot resulta ser un missatge bonista i políticament sospitós llançat per la Fundación Confianza que té darrera la Confederación de Cámaras de Comercio i les principals multinacionals espanyoles.

A banda de la sorpresa que provoca identificar a aitals filantrops amb llur missatge, hom acaba pensant que potser acaben de ser nomenats Ministre d’Economia o Hisenda i encara no ho saben. Perquè en l’actual situació de crisi econòmica el ciutadà pot fer alguna cosa més que resignar-se, treballar, ser enginyós i pensar que vindran temps millors? Algú pot pensar que només esforçant-se com bé sap la majoria de la població que pateix diàriament l’estretor econòmica i pregant perquè no vagi a més, desembarrancarem dels esculls on ens ha conduït la manca de decisió i la irresponsabilitat governamental?

Tot plegat, recorda a aquells eslògans que fa anys venien a dir que “entre tots podem fer un món millor” o simplificant “un altre món és possible” i que finalment han acabat servint per vendre qualsevol cosa. Seduïts per noves veus vellutades que fan oblidar l’anterior flower power, s’oblida que justament als polítics els hem cedit un gruix de responsabilitat perquè, d’acord amb els majors coneixements i possibilitats que aparentment tenen, prenguin les millors decisions des dels governs cap al poble. I no per construir una Arcàdia, sinó perquè -justament!- entre tots ens en anem sortint en els nostres quefers diaris.

Evidentment, sempre és molt millor traslladar a l’esporugit ciutadà tot el pes del seu futur, fer-lo culpable de la mala marxa de la seva petita empresa o convertir-lo en el mag que el portarà cap a la fortuna i, generós ell, a compartir-la amb els seus congèneres. Els meus bons amics filòsofs podrien aclarir a quina escola o en qui s’inspiren aquesta benèfica Confederación de Cámaras de Comercio –entitats que ens haurien d’explicar quines iniciatives concretes està prenen cap als seus contribuents– i resta d’innocents empreses. Llec en la matèria, de moment, aquest intent de descàrrega de la responsabilitat i d’ocultació de la obligació dels nostres representants polítics a base de manual de màrqueting i bona realització sembla que només sigui una nova lliçó de cinisme... de bon rollo, és clar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada