15 de març 2010

Fer de lector (Article publicat a El Matí)

http://elmati.cat/articles/noticia.php?id=1185

Des de fa 30 anys hi ha nens i nenes que escriuen contes i els envien al Concurs Literari per a Escolars que organitza l’Òmnium Cultural de Mataró – ara desplegat per tot el Maresme –. Alguns amb la secreta il•lusió de guanyar, d’altres per obligació acadèmica. Des de l’any passat participo en la nit de deliberacions del Jurat, com a lector dels contes que han presentat els nens i joves. He de dir que, en la meva infantesa i adolescència, no vaig participar mai en aquest certamen. D’alguna manera l’habitual peresa es posava de manifest, prematurament.

Arribo a la seu de l’Òmnium, tard. Són tres quarts de nou i vinc amb pressa des de la Universitat.El Jurat ja està reunit. El formen un magnífic poti-poti d’edats que combina poetes, mestres, directors d’arts escèniques i periodistes. Lletraferits, en el sentit més ampli i descriptiu del terme. Jo només llegeixo, poso veu als escrits dels joves contistes. Però sé que la meva tasca té un valor, i gaudeixo fent-la, tot i que ben bé acabem a quarts de dues de la nit.

Gairebé sense poder dir bona nit, començo a llegir el primer conte de la primera categoria, els més petits. Tot és màgia, fantasia, tendresa, barrejant el món més proper amb personatges increïbles. Anem avançant categories, i aviat entrem en el drama, en la descoberta del món. L’idealisme apareix amb l’adolescència, i aviat comencen les històries d’amor, quan més dramàtiques més sentides. La cinquena categoria, sorprèn per la seva maduresa. Estem parlant de nanos de fins a 17 anys, que són capaços d’escriure, ja literàriament, líricament, combinant l’erotisme, el misteri, els sentiments, l’humor o el joc.

Marxem amb la llista de premiats feta. Satisfets. És cert que s’han descartat moltíssims treballs. La majoria d’aquells qui concursaven per la inèrcia escolar, sense el delit del jove apassionat. N’hi ha amb faltes, amb ingènues reiteracions o acotacions que ens semblarien innecessàries. D’altres, evoquen unes realitats tan allunyades del món adult que ens costa seguir-los. Un cop triats, a la nit llarga de reunió del Jurat, se’n llegeixen uns cinquanta. Però si de la selecció que en fan apareix una joia, un escrit que deixa bocabadats als seus membres més venerables i fa obrir als ulls als més joves, ens podem donar per absolutament satisfets.

Si sovint mirem desconcertats als més joves, el Concurs d’Òmnium Cultural per a escolars, ens reconforta i ens alerta: sempre apareix una nova generació que estima i viu, que empeny i vol escriure, vol dir, i – a ben segur - que en sabrà més que tots nosaltres.


Publicat originalment a El Vermut, la meva secció al Matí Digital.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada