15 de març 2010

La crònica de Xavier Bosch


Tot i que en cadascuna de les entrevistes que li han fet, Xavier Bosch hagi volgut dissipar la presumpta realitat que hi ha darrera de Se sabrà tot, el lector no pot deixar de buscar-hi l’experiència personal de l’autor – durant un curt espai de temps director d’un diari barceloní com el protagonista de la ficció, Dani Santana. Guardonat amb el Premi Sant Jordi que any rere any atorga Òmnium Cultural, Bosch ha sabut traçar una bona història, amb la suficient dosis d’intriga i la justa versemblança per no només atrapar el lector, sinó per assolir un cert èxit en la petita llista de la novel•la en català.

Daniel Santana, presentador d’informatius de la televisió del Grup Blanco és elegit pel Director General del Grup com a nou director del Crònica, el seu diari estrella. Tot i començar amb il•lusió i bon peu, Santana aviat toparà amb les pressions i les misèries que semblen conviure amb aquesta nova responsabilitat per a un periodista de principis i amb un punt ingenu. Paral•lelament assistim a la investigació que el Senza, un periodista del Crònica fa de la degradació del Raval de Barcelona i el terrorisme islamista que troba en aquest barri amb un peu a la degradació, el seu amagatall perfecte.

Bosch utilitza en la trama temes d’absoluta actualitat – ara i en el moment d’escriure el llibre – que no deixaran de resultar familiars al lector. Alhora, Se sabrà tot és un retrat del món de la premsa, amb tensions entre la redacció i els despatxos de direcció, interessos polítics i empresarials que no es poden perdre de vista en una ciutat encara en fase d’eufòria econòmica i un vell periodisme que s’en va. Escrita, a més, amb el coneixement de causa que ha de tenir un periodista bregat com Xavier Bosch, en el seu vesant de crònica de l’ofici periodístic deixa un pòsit descoratjador, càustic, desangelat. Però, de cap manera es pot negar que la novel•la està escrita amb honestedat i coneixement de la tècnica i el material narratiu, fugint dels jocs de mans i amarat de totes les històries reals que calen per fer una bona ficció.

A banda, un dels atractius del llibre són les constants picades d’ullet amb referències a personatges, mitjans de comunicació, etc. que sota noves aparences – com l’homenatge a un veterà periodista, que s’amaga sota el fàcilment reconeixeble pseudònim de Narcís Riera. Com a pista, una frase de l’articulista real, han servit de títol a la novel•la.


Se sabrà tot. Xavier BOSCH. Ed. Proa. Premi Sant Jordi 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada